NO PODEM DONAR PER SUPOSADA LA FE

Parlem de la fe. Per els cristians és qüestió de vida o mort encertar que és la fe.
La fe no son una sèrie de veritats apreses i deixades estar en un racó de la memòria.
La fe es fiar-se de Jesús. Creure el que ens ha dit. Creure-se’l.
La fe no és una resposta amb paraules més o menys encertades, sinó amb els fets de cada dia.
La fe demana una cura constant, talment la vida del cos que cal nodrir-la cada dia.
No podem donar per suposada la fe; i menys avui que ens trobem subjectes a tantes interferències alienes a l’Evangeli.
Potser que en tinguem de fe, però cal verificar-la, ja que si la tenim adormida és com si no la tinguéssim.
Sant Jaume en la seva carta diu que res no val ena fe no operant; és morta, diu ell ( Jaume 2,14-19)
Per altra banda la fe és molt personal; ningú no pot tenir fe per un altre. Per això l’actuació dels qui formem l’Església ha d’esser missionera; cal esser molt a prop de tots, de les persones, per ajudar-les a desvetllar, si cal, i a créixer en la seva fe.
Que cadascú ha de prendre el timó de la seva vida de fe.

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: