Frank Ostaseski, acompanya persones malaltes en el seu tràngol de mort
Frank Ostaseski, acompanya persones malaltes en el seu tràngol de mort Tinc 66 anys. Vaig néixer a Nova York i viu a Califòrnia. Sóc mestre de meditació zen, dedicat a les cures pal·liatives des de fa 35 anys. Estic casat i tinc quatre fills i una néta. ¿Política? Confio en l’ésser humà. Sóc budista.
Cinc Invitacions
Frank Ostaseski és un home alt, de rostre serè i una mirada blava que s’inunda de llàgrimes cada vegada que recorda als malalts que ha acompanyat fins al final de les seves vides. Cofundó el zen Hospice Project, el primer centre budista especialitzat en cures pal·liatives als Estats Units, i després el Metta Institute. Avui forma a metges i infermers a la clínica Mayo, i també a famílies en centres d’espiritualitat budista. Per això el Dalai Lama li va honrar a l’any 2001. Ostaseski proposa transmutar la por a la mort en passió per la vida, ensenyament que exposa en el seu llibre Les cinc invitacions (Oceà), i també en el seu portal http://www.fiveinvitations.com.
A quants moribunds ha ajudat en la seva mort?
A més d’un miler en aquests últims 35 anys.
És una vocació?
Jo tenia 17 anys i la meva mare va morir. Un parell d’anys després, va morir el meu pare. De malaltia. Ho vaig passar molt malament, però aquell dolor va esdevenir un regal.
Quin regal?
Vaig voler acostar-me a la mort, ajudar a què mor. I ho vaig fer, i segueixo fent-ho, i això em depara la plenitud en la qual viu.
Mort i plenitud … Contradictori.
És el més congruent del món. La mort és mestra! Res ensenya més que la mort. Els malalts terminals als quals vaig acompanyar em van ensenyar com ajudar als altres.
Com es va acostar als malalts?
Amb el cor, amb presència, escolta, afecte. Als meus vint anys vaig descobrir el budisme zen i la meditació … I vaig sentir que allò podia ser útil per ajudar.
Què va aprendre del budisme zen?
La compassió: tots sentim el desig profund d’alliberar-nos del sofriment, i tots podem escoltar-lo i aprofitar-lo per no convertir-nos en les seves víctimes.
La morfina també ajuda.
Contra el dolor físic. Però … i contra el patiment psíquic, emocional, espiritual?
Quin és el consell d’or?
El imparteixo a metges: «Si acompanyes a un moribund, no parlis tu: ‘escoltar-se a ell! I quan sentis que convé, Toca-li «.
Expliquem una mort viscuda.
Rick, malalt ja terminal de sida, va patir una hemiplegia dies abans. A Steven, un altre malalt terminal que jo tenia cura, li vaig proposar: «Anem junts a acomiadar?». Vam anar a l’habitació de Rick, i el que vaig veure llavors va ser …
…
… Jo em vaig quedar en un racó. Steven i Rick es miraven, sense dir-se res. Es miraven als ulls, així durant vint minuts llargs …
S’emociona …
… llavors … Rick va assentir lleu ment amb el cap. Steven va dir: «Va ser bonic». I ens acomiadem. Rick va morir aquella nit. Steven va morir pocs dies després, amb serenitat: ho va entendre tot als ulls de Rick.
Què cal entendre, Frank?
Que deixar la teva vida aparcada i voler recuperar-la en l’últim moment ‘és ridícul! La mort et suggereix com viure una vida plena.
Com és una vida plena?
Respon-te tu mateix: imagina’t en el teu llit de mort: què voldràs en aquest instant? ¿Que hi hagi un Porsche en el teu garatge, potser?
Mai està de més.
No, creu-me: ¡voldràs sentir que ets estimat i que has estimat bé! Dues preguntes vindran: ¿sóc estimat?, ¿He estimat bé?
El crec.
La mort és mestra i ensenya això, fes-li cas des d’ara mateix: conrea l’amor!
Què més m’ensenya la mort?
Que tot és canvi, que tot camvia incessantment: si et resisteixes al canvi, patiràs!
El major canvi, està clar, és morir-se.
Per això batallar contra la realitat … és perdre sempre. La realitat sempre guanya!
Quina putada, no?
No Per què t’agrada més una flor de cirerer que una de plàstic? Perquè és fugaç! La bellesa és perible. Si fóssim immortals, la vida perdria molta part de gràcia. Per això la mort fa preciosa a la vida.
Bon intent.
La mort t’envia cinc invitacions per viure plenament, per bé viure. Acceptes?
A veure?
La primera invitació: «No esperis». ¡Presenta’t ja en la teva pròpia vida! La segona: «Accepta tot, no rebutgis res». No vol dir que tot t’agradi, només que ho confrontes tot, que no defugis res, mira-ho tot de cara, cara a cara, Apresta’t a descobrir el que arribi, sigui el que sigui, a sorprendre’t.
Tercera.
«Posa tot el pensament en l’experiència». Vaig atendre a un amic malalt de sida, sense mobilitat, sense parla, amb diarrees: el portava de l’excusat a la banyera tota l’estona. Aquesta matinada jo estava esgotat … I llavors vaig notar que volia alguna cosa. Em vaig acostar a ell, i em va dir: «T’estàs esforçant massa».
Pren
El malson es va dissipar. Jo havia volgut ser el fort, el Superman, i vaig trencar a plorar al seu costat, al vàter. Aleshores sí vam estar de veritat junts, de cor a cor, com ell em necessitava! Aquí vaig començar a ser útil.
Queden dues invitacions …
«Busca un lloc de repòs enmig de l’agitació». Una dona gran moribunda, asseguda a la vora del llit, sentia asfíxia, estava molt angoixada, i molt esquerpa. «Té fred?», Preguntava la infermera, sol·lícita. «¿Fred? Estic gairebé morta! «, Replicava ella, molt emprenyada. Li vaig demanar que es fixés en aquest moments al final de cada exhalació d’aire. Ho va fer. Es va calmar. La por va desaparèixer de la seva cara. Hi havia trobat un lloc de repòs. Vint minuts després, moria, assossegada.
I la cinquena?
«Conrea el no saber». No és ignorància! Ignorància és obstinar en un saber erroni. Però el no saber consisteix en obrir-te a explorar, a obrir la teva ment a la sorpresa. Fes-ho! Ja! Així com vives, així moriràs.
Bloc de Pere Codina Gironella 