Terra Santa Desembre advent 2018

Els primers cristians van veure en l’actuació del Baptista el profeta que va prepa-rar el camí a Jesús.

Per això, al llarg dels segles, Joan,el Baptista s’ha convertit en una crida que ens està demanant  preparar els camins que ens permetin acollir Jesús entre nosaltres. Llc ha resumit el seu missatge amb aquest crit  del profeta Isaïes: «Obriu una ruta al Senyor».

Com escoltar aquest crit en l’Església d’avui? Com obrir camins perquè els homes i dones del nostre temps puguem trobar-se amb Jesús? Com acollir-lo a les nostres comunitats? —.

Però crec que seria bo parar-nos per veure que així com els ordinadors que usem cada dia, també el cervell humà, des de fa milers d’anys, ha creat molta realitat virtual “infectada” pel virus de domini

Perquè en la realitat real hauria  ha d’aparèixer clar que tots els humans som iguals en dignitat. Com sol dir el professor de matemàtiques, “d’home a home hi va zero, però massa sovint s’hi ha ficat el virus de l’egoisme- del jo.

El primer és, crec jo és prendre consciència que necessitem un contacte molt més viu amb la persona de Jesús per treure del nostre esperit de servir-nos dels altres…

No és possible alimentar-nos només de doctrines.  No és possible seguir un Jesús convertit en una abstracció.

Necessitem sintonitzar vitalment amb ell, deixar-nos atreure pel seu estil de vida, pel seu esperit de servei, contagiar-nos de la seva passió per Déu i per l’ésser humà.

Enmig del «desert espiritual» de la societat moderna, hem d’entendre i configurar la comunitat cristiana com un lloc on s’acull l’Evengeli de Jesús.

Viure l’experiència de reunir-nos creients, menys creients, poc creients i fins i tot no creients al voltant de l’evangeli de Jesús .

Donar-li a  l’evengeli l’oportunitat que penetri amb la seva força humanitzadora en els nostres problemes, crisi, pors i esperances.

No hem d’oblidar-ho, Jesús no el podem deixar de mirar- En els evangelis no s’aprenen una  doctrina acadèmica,d’escola, sobre Jesús, destinada inevitablement a fer la més bonica al llarg dels segles. sinó aprendre un estil de viure realitzable en tots els temps i en totes les cultures: l’estil de viure de Jesús.

La doctrina que no toca el cor, no converteix ni enamora. Jesús en canvi. sí.

L’experiència directa i immediata amb el relat evangèlic ens fa néixer a una nova fe, no per via de «adoctrinament» ‘»aprenentatge teòric», sinó pel contacte vital amb Jesús.

Ell ens ensenya a viure la fe no per obligació, sinó per atracció. Ens fa viure la vida cristiana no com a deure, sinó com contagi.

En contacte amb l’Evangeli recuperem la nostra veritable identitat de seguidors de Jesús.

Anant als evangelis experimentem que la presència invisible i silenciosa del Ressuscitat adquireix característiques humanes i recobra veu concreta.

I de sobte tot canvia:i  pod canvia:i  podem viure acompanyats per algú que dóna  sentit, veritat i esperança a la nostra existència.

El secret de l’evangelització consisteix en posar-nos en contacte directe i immediat amb Jesús sense ell no és possible engendrar una fe nova.

Cal com ens deia el Bisbe Camprodón hem d’anar a Nazaret o sigui mirar a Jesus i Ell ens dirà veieu el que fet aneu i feu el mateix..

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: