Avui contemplem, una vegada més, aquesta escena impressionant de l’Anunciació. Déu, sempre fidel a les seves promeses, a través de l’àngel Gabriel fa saber a Maria que és l’escollida per a portar el Salvador al món. Com sovint actua el Senyor, l’esdeveniment més grandiós per a la història de la Humanitat —com és que el Creador i Senyor de totes les coses es faci home com nosaltres—, passa de la manera més senzilla: una noieta jove, en un poble petit de la Galilea, sense espectacle.La manera és senzilla; l’esdeveniment és grandiós. Com són també immenses les virtuts de la Verge Maria: plena de gràcia, el Senyor és amb Ella, humil, senzilla, disponible a la voluntat de Déu, generosa. Déu té els seus plans per a Ella, com per a tu i per a mi, però Ell espera la cooperació lliure i amorosa de cadascú per a portar-los a terme. Maria ens en dóna exemple: «Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules» (Lc 1,38). No és només un sí al missatge de l’àngel; és un posar-se en tot a les mans del Pare-Déu, un abandonar-se confiadament a la seva providència entranyable, un dir sí a deixar fer al Senyor ara i en totes les circumstàncies de la seva vida. De la resposta de Maria, així com de la nostra resposta al que Déu ens demana —escriu sant Josepmaria— «no ho oblidis, en depenen moltes coses grans».
Ens estem preparant per a celebrar la festa de Nadal. La millor manera és estar prop de Maria, tot contemplant la seva vida i procurant imitar les seves virtuts per tal d’acollir el Senyor amb un cor ben disposat: —¿Què espera Déu de mi, ara, avui, en la meva feina, amb aquesta persona que tracto, en la relació amb Ell? Són situacions petites de cada dia, però de la resposta que en donem en depèn tant!
Bloc de Pere Codina Gironella 