Avui, l’Evangeli de la Missa ens presenta per a la nostra consideració el Cant del Magnificat, que Maria, plena d’alegria, va entonar a casa de la seva parenta Elisabet, mare de Joan Baptista. Les paraules de Maria ens porten reminiscències d’altres cants bíblics que Ella coneixia molt bé i que havia recitat i contemplat tantes vegades. Però ara, en els seus llavis, aquelles mateixes paraules tenen un sentit molt més profund: l’esperit de la Mare de Déu es transparenta darrera d’elles i ens mostren la puresa del seu cor. Cada dia, l’Església les fa seves a la Litúrgia de les Hores quan, tot resant els Vespres, adreça cap al cel aquella mateixa cançó amb la que Maria s’alegrava, beneïa i donava gràcies a Déu per totes les seves bondats.
Maria ha estat beneficiada amb la gràcia més extraordinària que mai cap dona ha rebut i rebrà: ha estat triada per Déu, entre totes les dones de la història, per a esdevenir la Mare d’aquell Messies Redemptor que la Humanitat estava esperant des de feia molts segles. És l’honor més alt mai concedit a una persona humana, i Ella el rep amb una total senzillesa i humilitat, adonant-se que tot és gràcia, regal, i que Ella és no res davant la immensitat del poder i de la grandesa de Déu, que ha obrat meravelles en Ella (cf. Lc 1,49). Una gran lliçó d’humilitat per a tots nosaltres, fills d’Adam i hereus d’una naturalesa humana marcada profundament per aquell pecat original del que, dia rere dia, arrosseguem les conseqüències.
Estem arribant ja al final del temps d’Advent, un temps de conversió i de purificació. Avui és Maria qui ens ensenya el camí millor. Meditar l’oració de la nostra Mare —volent fer-la nostra— ens ajudarà a fer-nos més humils. Santa Maria ens ajudarà si li demanem amb confiança.
Bloc de Pere Codina Gironella 