LES BONES MANERES

El nostre temps reacciona contra el formalisme d’altres èpoques. Avui, possiblement, ja no hi ha a ha cap fill que comenti les possibles compres, inversions, a curt o llarg termini.

La funcionalitat i el realisme envaeixen la forma de viure. I, en principi, és bo perquè es signe d’unes relacions mes sinceres, democràtic i amical, el mateix realisme hauria de garantir la delicadesa, la cortesia, les deferències no afectades, l’elegància en el tracte, la correcció que es mostra en la senzillesa…. Aquestes actituds pertanyen també a les exigències de la vida d’avui.

En efecte, la naturalitat i l’aproximació no tenen res en comú amb la deixadesa, la vulgaritat i el tracte incorrecta. Sense respecte no les possible la vida social. I això, sense voler recuperar inútilment coses passades, els formadors haurien de tenir-ho present.

Es el millor, fora de casos excepcionals, que un sant sàpiga presentar-se i obrar amb correcció. La caritat del veritable sant troba sempre el gest oportú. Es clar, succeeix que no tots som sants

“La cortesia, l’afabilitat, la urbanitat són germanes petites d’altres virtuts més grans. I la família és l’àmbit on millor s’aprenen, sigui quina sigui l’edat.”J. M. Martín

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: