Domènec Fita i Molat

Domènec Fita i Molat (Girona, 10 d’agost de 1927) és un escultor català.[1]

Després d’haver cursat estudis clàssics en diferents escoles de belles arts (Girona, Olot i Barcelona), la seva obra es va anar desproveint progressivament de l’academicisme, tal com s’evidència ja en les seves primeres obres destacades: el Crist jacent (1958), de la catedral de Girona, i el sant Benet (1961) de l’abadia de Montserrat. La pintura mural o sobre diferents suports, inicialment i bàsicament de temàtica religiosa, però també el dibuix (temes retrat, nus i bestiari), la ceràmica, el ciment, els vitralls, l’ús del poliuretà, pedra, i alabastre, ferro, acer, fusta i de diferents altres materials han configurat, al llarg de tres lustres de treball intensiu, una producció polifacètica i de difícil qualificació, que ha anat derivant en una abstracció radical, basada en una recerca sistemàtica, imprevisible i serial, defugint els ismes en ús.

Partidari decidit de la integració de les arts en l’arquitectura i en els espais públics, les seves obres de gran format són visibles en indrets i construccions tan emblemàtics com el temple de la Sagrada Família de Barcelona, catedrals de Girona i de Vic, monestir de Montserrat,… i en places de Canillo i Ordino (Andorra), Girona, Vic, Roses, Olot…

El 10 d’agost de 1927 neix, a Girona, Domènec Fita i Molat. Als pocs dies és traslladat al mas Pujolàs de Santa Pau (Garrotxa, Girona).

1932-39. Ingressa a la Casa d’Assistència i Ensenyament de Girona, gestionada per la Generalitat de Catalunya, on inicia els estudis dins el sistema Montessori. Durant la guerra és escolaritzat al col·legi Durruti de Girona.

Amb 12 anys d’edat, a partir de l’any1939, paral·lelament a la seva formació general, comença a seguir el mestratge artístic de Joan Carrera a l’Escola Municipal de Belles Arts de Girona.

1943-45. Cursa estudis d’escultura i dibuix a l’Escola de Belles Arts i Oficis d’Olot, simultaniejant el treball amb el mestre Carrera a Girona.

1945-51. Estudis d’escultura, pintura, dibuix i gravat a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. Obté el títol de Professor de dibuix.

1948. Romà Vallès, Joan Lleó, Domènec Fita, Francesc Carulla i Albert García formen el Grup Flamma.

1950-1952 Guanya tres vegades consecutives la beca de la Fundació Amigó Cuyàs que el permet viatjar a París, a les illes Balears i per tota la península Ibèrica.

El 13 de desembre de 1953 pateix un greu accident mentre pinta el mural del baptisteri de l’església de Betlem de Barcelona, amb subseqüent paraplegia. Està hospitalitzat durant tres anys a la Clínica sant Josep de Barcelona.

1956. S’instal·la a viure i a treballar a Sarrià de Dalt, Girona. El 2 de febrer de 1958 contrau matrimoni amb Àngela Rodeja i López.

1965-69. Professor d’arts plàstiques a l’Institut de Bell-lloc del Pla de Girona.

1969. Es trasllada a viure i a treballar a Montjuic, Girona, on resideix fins a l’actualitat.

1969-1976. Professor d’Història i teoria de l’Art a l’Estudi General de Girona (Universitat Autònoma de Barcelona).

1979. Inauguració de l’Estudi d’Art, annex al seu taller de Montjuic (Girona), on impartirà docència d’escultura, dibuix, pintura, ceràmica i gravat durant dues dècades. Dels centenars d’alumnes que hi passen, procedents d’arreu de Catalunya, 65 han cursat posteriorment estudis universitaris de Belles Arts.

1985. És elegit membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, on ingressà el 18 d’octubre.

1994. Exposició Fita. 50 anys d’art integrat, Palau Robert de Barcelona, organitzada per la Generalitat de Catalunya.

2000. Comptant amb 109 exposicions individuals, 405 exposicions col·lectives i 380 obres d’encàrrec, i amb fons de propi d’11.300 obres inventariades i uns 40.000 dibuixos, preocupat pel futur del seu llegat, i amb la voluntat de potenciar i perpetuar una manera personal d’actuar i pensar artísticament, promou la creació de la Fundació Fita.

L’any 2006 rep la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Obres destacades

• 1953 – Frescos en l’Església de Santa Susanna de Girona.

• 1958 – Crist Jacent. Catedral de Girona.

• 1959 – Pas de l’Ecce Homo (Església de Sant Feliu, Girona)

• 1960 – Sant Joan i Sant Narcís. Façana de la Catedral de Girona.

• 1962 – Sant Benet. Monestir de Montserrat. Barcelona.

• 1964 – Mural de la façana de la clínica Salus Infirmorum. Banyoles.[2]

• 1971 – Monument a la Sardana. Lloret de Mar.

• 1985 – Columna de la història. Girona.

• 1990 – Monument als Pescadors. Roses.

• 2000-2005 – Hotels Sport. Soldeu (Andorra).

• 2002 – Oliba, Bisbe de Vic, Abat de Ripoll i de Cuixà. Vic.

• 2010 – Paviment del cancell d’entrada de la façana de la Passió, Sagrada Família. (Barcelona).

• 2010 – Els quatre Evangelistes, làmpades de vidres trencats, Sagrada Família. (Barcelona).