Damià Escuder i Lladó (Sarrià de Ter, 16 d’octubre de 1934 – Barcelona, 15 d’agost de 2011) va ser un activista i filòsof català.
Va estudiar a la acadèmia Coquard de Girona i a l’Institut. En aquella època jugava a basket
A la universitat va estudiar química amb molt bones notes. Va iniciar l’aventura amb un seu amic per muntar una fabrica de pintures però quan va començar a anar be deixar-la per dedicar-se als seus ideals socials, polítics, filosòfics i catalans. Va ser agafat i vilment apallissat a la truculenta comissaria de la Via Laietana cosa que li va produir una contusió renal important. Va ser empresonat durant tres anys entre la presó de la Model de Barcelona, Carabanchel i la de Sòria pel règim del General Franco per defensar als treballadors, a Catalunya i la democràcia.
Activitat artística
El seu pintar no té cap model, és personal i expressa els seus pensament, la seva vira, les seves angoixes i les seves experiències. És inqualificable, inconstant i no-definit. Cada quadre o dibuix seu només ell podia dir el que era i el que representava. Des d’uns Sant Jordis esotèrics a uns Budes simples però ben estructurats. Des d’una època fosca amb pintures de colors foscos i tètriques a resplendents i de colors brillants. Dibuixos recargolats amb alguna nora i moltes vegades amb Catalunya present en forme d’unes 4 barres a vegades llegobles i altres no. No n’hi ha dos d’iguals. Sèries de Budes, sèries de vaixells víkings amb les 4 barres catalanes a les veles. Murals de gran dimensió al costat de petits quadres amb dibuixos. Veure la seva obra te pot complaure o no, però segur que sortiràs intrigat.
Activitat política
Militant actiu del FOC ideòleg i participant en la seva organització. Va tenir de professor Manolo Sacristan, principal ideòleg dels comunistes catalans. En Damià no va ser mai marxista ni sindicalista i per la seva manera de pensar individualista. En aquesta època llegia Freud, Jung i altres. Va fer amistat amb Kiki Abadal, Rodolfo Guerra, Lluís Avilés, Isidre Molas i Josep Maria Picó, tots futurs dirigents del P.S.C.
Va ser apallissat a la famosa comissaria de la Via Laietana, empresonat a la Model de Barcelona, més tard a Carabanchel, compartint cel·la amb Nicolás Sartorius, i per últim a Sòria amb ja, la condemna definitiva.
Anys durs que el marcarien cap al seu activisme político-social-artístic-filosòfic-místic i religiós.
Va participar activament en la creació de l’Assemblea de Catalunya, va ser l’impulsor i ideòleg de la mateixa. Va rebutjar públicament la seva dissolució i desaparició tant que va seguir fent reunions clandestines i conspirant en una sèrie d’activitats radicals catalanistes.
Va dedicar tot el seu temps a treballar per l’Assemblea alliberat sense sou segons explica el seu amic Ll. Bosch Marti i que per això sol seria mereixedor de la Creu de Sant Jordi.
Bloc de Pere Codina Gironella 