Recordar es important, molt important, però també es necessari oblidar. La memòria i l’oblit son les riberes entre les quals corre la vida.
L’oblit es encamina a seguir endavant. Per això els homes i dones ens cal deixar que el temps engoleixi el passat. Imagineu-vos un món en la qual tot romangués, a causa d’una memòria totpoderosa que atures el moviment del temps; seria un món immòbil i mort.
Oblidar ´es també necessari per el progres de coneixement humà . Qui no volgués oblidar els coneixements anteriors barraria l’accés a noves veritats. Els homes han hagut de renunciar a velles teories per tal de progressar. Es cert que la memòria tendeix a estancar-se, però ha de comprendre que el passat reclama el futur. Per arribar a Deu també s’ha d’oblidar – deixar i renunciar- moltes coses.
El mateix passa quan vull reconciliar-me amb el germà. Hi ha el que s’anomena l’oblit espiritual, obra el perdo i de l’amor. Ambdues realitats demanen que hom es negui al ressentiment, que esborri el mal record, que faci desaparèixer tot rastre de falta.
L’autèntic oblit comporta una reflexió a nivell dels valors, un renovellament… Oblidar es descobrir com a despassats els record inútil i les evocacions portadores d’angoixa o preocupació. Podem parlar de l’oblit com a virtut cristiana.
Déu oblida , perquè sempre perdona. Déu oblida totalment per acollir els homes en l’amor. A nosaltres ens toca imitar-lo.
Bloc de Pere Codina Gironella 