Feliu Matamala i Teixidor

Feliu Matamala i Teixidor (Amer21 de setembre de 1912 – Girona22 de novembre de 2009) fou un llibreter i activista cultural català.

Treballà de jove com a dissenyador industrial i milità a la Federació de Joves Cristians. Durant la guerra, passà al bàndol franquista i combaté al si del Terç de Nostra Senyora de Montserrat. Ràpidament es decebé del franquisme.[1]

A partir de 1943, i com a empresari, va ser fundador de les empreses Stein i Establiments Linel, així com president i administrador delegat de la llibreria Les Voltes de Girona, des d’on va impulsar activitats per a promoure la cultura com la Fira del Dibuix i la Pintura de Girona, les publicacions Serra d’OrCavall Fort i Tretzevents, el diari Avui i la Gran Enciclopèdia Catalana. També patrocinà campanyes en defensa del català com En català, si us plauEl català, cosa de tots, el DNI en català, i recollides de firmes per a causes com No vull la E al meu cotxe.

Esdevingut una figura clau del catalanisme cultural, especialment a la ciutat de Girona, el 2004 va rebre la Medalla Francesc Macià de la Generalitat de Catalunya. El 2009 va rebre la distinció Ciutadania de l’Ajuntament de Girona, malgrat l’oposició de la secció gironina de Ciutadans[2] i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Va morir el 22 de novembre de 2009 a Girona (Gironès) als 97 anys.[3]

UN LLUITADOR PEL CATALÀFeliu Matamala, un dels gironins que més s’han significat en la lluita per la recuperació de la llengua catalana, va morir ahir a Girona a l’edat de 97 anys. Nascut a Amer el 1912, va iniciar la seva activitat professional com a projectista industrial; l’any 1943 va crear l’empresa Stein, encara existent, i el 1963 cofundava la llibreria Les Voltes, a la qual ha dedicat els últims anys de la seva vida.

“Per la seva contribució a la llengua i la cultura catalanes, singularment amb la fundació a Girona de la llibreria Les Voltes, de la qual és president i aministrador delegat. Des dels anys del franquisme va impulsar aquesta i moltes altres iniciatives, que han contribuït a la catalanització de la vida gironina”. Aquests eren els mèrits que el Govern de la Generalitat reconeixia a Feliu Matamala l’abril passat, quan li lliurava la seva màxima distinció, la Creu de Sant Jordi. El mateix dia, Matamala també era reconegut per l’Ajuntament de Girona amb el lliurament de la distinció Ciutadania. “Era un activista permanent i solitari”, va afirmar la seva filla Rosa Maria en aquell acte, després de repassar la multitud de campanyes del seu pare en defensa de la llengua catalana.
Feliu Matamala, mort ahir a Girona als 97 anys, va néixer quan encara faltaven dos anys perquè comencés la Primera Guerra Mundial. Va viure -ho recordava amb orgull- la República i els Fets d’Octubre de 1934. La Guerra Civil el va trobar compromès amb els Fejocistes (no va amagar mai les seves creences religioses). Per aquest motiu, fou detingut i empresonat. Posteriorment fou mobilitzat a la foneria (on ja treballava) per fabricar armament. Però aviat va haver de fugir cap a França amb el seu germà, que havia estat cridat a files. Tornà de seguida a Espanya per Irun, on va quedar inscrit al Terç de Montserrat del bàndol rebel. Va fer la Guerra a Extremadura i al Front de l’Ebre. Acabat el conflicte armat li va tocar viure la postguerra i la repressió franquista. Des de la clandestinitat va liderar accions catalanistes i ?antifeixistes. Fins al final de la seva vida ha estat un cap visible de la resistència del català, protagonitzant tota mena de campanyes: “En català, si us plau” i “El català cosa de tots”; l’adhesiu CAT; el DNI en català, etc.

D’Amer a Girona
Feliu Matamala i Teixidor. El 15 d’octubre de 1955 es va casar amb Francsca Alsina i van tenir sis fills: Rosa Maria, Josep Maria, Joan, Martí, Ricard i Marta.
Després de fer a Girona (la seva mare s’hi havia traslladat quan va morir el seu pare, que era moliner a Llorà) els estudis bàsics, el 1926 va entrar a treballar, als 14 anys, a l’empresa Tomàs Solés i Cia, de la carretera Barcelona, que era una foneria i un taller de confecció de màquines. S’hi va estar, amb el parèntesi de la guerra, fins al 1943, quan va fundar Serveis Tècnico-Industrials, STEIN, una empresa encara existent gestionada per un dels seus fills. I el 1963 va fundar la llibreria Les Voltes, a la plaça del Vi, que li ha servit de base per a moltes des les seves campanyes.

Un currículum especial
En un reportatge sobre Matamala publicat al Dominical del Diari de Girona l’11 de maig de 2003, Jordi Vilamitjana escrivia que “poques persones poden presumir d’un currículum tan especial i significat en la lluita per la llengua i el país:
– 1) Les quatre protestes i reclamacions inútils entre 1957 i 1963 perquè al Registre Civil hi constessin els noms dels seus fills Josep, Joan, Martí i Ricard i no els noms castellans. El director del Registre s’hi va negar “cumpliendo órdenes superiores”. Per això, recorda Matamala que “quan el Sr. Borbó va dir fa poc que el castellà no havia estat mai imposat és va guanyar el qualificatiu de Joan Carles I, el Mentider”; 2) Entre 1961 i 1962 va prendre part en un acte de promoció d’Òmnium Cultural a Banyoles; 3) Juntament amb Jordi Cànoves, Dalmau Xeminis i Jaume Sobrequés va fundar a Girona els premis literaris Prudenci Bertrana i la delegació d’Òmnium Cultural; 4) El 1973 va organitzar els funerals per Pau Casals a la Catedral de Girona, i els de Feliu Millet, a Sant Feliu; 5) Després de Franco ha reivindicat arreu dels Països Catalans l’ús del català a les plaques del carrer, als rètols de les botigues, als establiments…, mitjançant adhesius ben coneguts “En català, si us plau” i “El català, cosa de tots” (…); 6) Campanya pel DNI català. (…). N’hi ha milers d’expedits; 7) La recollida de signatures. És una pràctica constant del Sr. Matamala tant a la llibreria, com amb una paradeta al carrer. Entre les més significatives: “No vull la E al meu vehicle”; “Declarem Girona ciutat antitaurina”; “Traiem-li la medalla al dictador”, etc… “.
El funeral per Feliu Matalana se celebrarà demà dimarts, a dos quarts de cinc de la tarda, a la parròquia de Santa Susanna del Mercadal de Girona.

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s