GIRONINS IL.LUSTRES

Damià Estela i Molinet- Eclesiàstic

Damià Estela i Molinet (Besalú, 18 de desembre de 1904 – Girona, 14 d’abril de 1979) fou un eclesiàstic català, rector del Seminari de Girona.

Als deu anys va estudiar humanitats i filosofia al Seminari de Girona i als setze va ser enviat a Roma per estudiar a la Pontificia Universitat Gregoriana, on es va doctorar en filosofia, teologia i dret canònic. Va ser ordenat sacerdot l’any 1928 i va exercir de vicari a Maçanet de la Selva, Blanes, Figueres.

El 1936 va deixar un testimoni escrit de primera ma sobre l’esclat de la guerra civil i de la persecució religiosa que desencadenà

Durant els anys de la guerra va servir a la diòcesi de Versalles i a Toledo.

Després va exercir a Salt i va conduir la reconstrucció del Seminari, com a director el 1939, com a vicerector el 1944 i com a rector de 1952 fins a 1969.

L’any 1970 va signar la primera petició gironina d’amnistia. Va morir a Girona el 14 d’abril de 1979.

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s