PRESCINDIR DE LA VERITAT ENS FA VULNERABLES I

Dia 30 de març 2019

En un moment crucial de la història del cristianisme, un personatge secundari va pronunciar una pregunta que encara ressona: i la veritat que és?

Durant segles la veritat era revelada i el seu accés era a través de la religió. Després fou la raó humana la que ens permetria accedir-hi. Més tard la veritat només fou allò demostrable per criteris formals o experimentals: va ser fruit de la ciència.

Però les religions eren i són diverses, també les seves veritats. Les maneres de raonar també són diferents segons les persones i, aquestes, sostenen distintes veritats. Al capdavall, l’evolució de la ciència també ha posat en crisi alguna de les seves certeses, que s’han vist superades en el temps per sistemes d’explicació més amplis.

Ni les religions, ni la raó, ni la ciència han produït una veritat única i universalment acceptable, sinó un conjunt ampli de nocions, d’idees i d’aproximacions a la veritat de naturalesa molt diversa i a vegades enfrontades entre si.

L’esforç sostingut de la humanitat al llarg de segles ha produït aquesta pluralitat i ha palesat la dificultat d’assolir quelcom que pogués considerar-se “la veritat” en un sentit ben ple.

continuara dema

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: