Divendres de Dolors de la Mare de Déu
L’Etern Pare pateix misteriosament veient el seu Fill patir agonitzant i sentint-se a l’infern després d’un mur negre del seu Déu estimat sense límits, que l’ha abandonat, és el seu infern; l’Esperit Sant, Espós de Maria per l’ombra ha estat concebut l’Amor de tots dos i el Fill d’ella, pateix, sent eternament feliç, tan misteriosament que ens resulta abisme insondable. El Fill pateix física i espiritualment, ens resulta curt el llenguatge per expressar-ho, i nosaltres, pobres pigmeus, ens hem creat una Església sense misteri, una Església a la nostra mida, una Església supermercat, que ens proveeix de l’espiritual i també pretesament, en concrets sectors, del que és material, sense entreveure més horitzó que les necessitats terrenals que pretenen solucionar venent el Vaticà, sense tenir en compte que Jesús només una vegada va multiplicar els pans i que va deixar dit que els pobres sempre els tindreu amb vosaltres i que hi ha una altra pobreses que són més substancials; i volem i prediquem una església que no compti amb el sofriment ni amb la creu i volem mantenir-nos i ens mantenim passius esperant que ens ho donin tot fet sense acostar les nostres espatlles a la feina del cultiu de l’home interior i sempre alertes per observar i criticar quan no som capaços d’aixecar ni una ànima del pecat, ni d’corregir un gram de supèrbia o d’avarícia propis, o de vèncer un àtom per intolerància i falta de la virtut de la paciència, ¿s’escolten molts discursos i s’escriuen molt articles que ens parlin de virtuts i de vicis i de pecats ?.
El Pare pateix, el Fill pateix extraordinàriament l’Esperit pateix misteriosament, Maria pateix extraordinàriament veient el samarità, la humanitat, caiguda i nosaltres estem esperant que ells portin la càrrega i ens treguin les castanyes del foc sense tocar nosaltres ni amb la punta del dit la part de la nostra creu que configura el misteri de l’Església i que és la nostra vocació de santedat. La Verge dels Dolors ens ajudi a despertar de la letargia ja bregar mar endins, com va morir demanant-nos Joan Pau II que sí va saber carregar amb la seva creu fins a la mort, submergint al món en el coneixement de la Creu i de l’amor de la Verge dels dolors, tant més exaltada en els seus gloriosos dolors, com més abundants, amargs i angoixants, la van turmentar.
Beneïda Vós, Reina dels Màrtirs!!! Unint-vos a la Passió de Crist, heu esdevingut la nostra Mare, signe d’esperança en el nostre camí.
Bloc de Pere Codina Gironella 