LA MISA CRISMAL

La celebració presidida pel bisbe i concelebrada amb els preveres de la diòcesi en la qual es consagra el sant crisma i els restants olis

La missa crismal, presidida pel bisbe i concelebrada amb els sacerdots de la diòcesi, és la celebració en la qual es consagra el Sant Crisma (d’aquí el nom de missa crismal) i beneeix a més la resta olis o olis (per als malalts i els que es van a batejar).

La paraula crisma prové de llatí chrisma, que significa unció. El crisma és la matèria sacramental amb la qual són ungits els nous batejats, són signats els que reben la confirmació i són ordenats els bisbes i sacerdots, entre altres funcions.

La consagració del crisma i la benedicció dels altres dos olis ha de ser considerada com una de les principals manifestacions de la plenitud sacerdotal del bisbe.

Ordinàriament aquesta missa se celebra a la catedral de cada diòcesi el Dijous Sant; però, per raons de conveniència pastoral, es pot avançar a un dels dies de la Setmana Santa.

Haver-fixat el Dijous Sant no es deu al fet que aquest sigui el dia de la institució de l’eucaristia, sinó sobretot, a una raó pràctica: poder disposar dels sants olis, sobretot de l’oli dels catecúmens i del Sant Crisma , per a la celebració dels sagraments de la iniciació cristiana durant la Vetlla Pasqual.

Així doncs el Sant Crisma, és a dir, l’oli perfumat que representa al mateix Esperit Sant, ens és donat juntament amb els seus carismes el dia del nostre bateig i de la nostra confirmació i en l’ordenació dels sacerdots i bisbes.

La matèria apta per al sagrament ha de ser oli d’oliva. El crisma es fa amb oli i aromes o matèria olorosa.

És convenient recordar que no és el mateix el Sant Crisma que l’oli dels catecúmens i dels malalts (que només són beneïts, com s’ha dit més amunt, i poden fer-ho altres ministres en alguns casos).

El ritu d’aquesta missa, de la missa crismal, inclou la renovació de les promeses sacerdotals. Després de l’homilia, el bisbe convida als seus sacerdots a renovar la seva consagració i dedicació a Crist i l’Església.

Junts prometen solemnement unir-se més de prop a Crist, ser els seus fidels ministres, ensenyar i oferir el sant sacrifici en nom seu i conduir a altres a ell.

Llegeix també: Quin significat té la Missa Crismal?

Per tant un altre tema important de la missa crismal és el sacerdoci. En lliurar el misteri de l’eucaristia a l’Església, Crist va instituir també el sacerdoci.

Els textos de la missa presenten un conjunt catequètic no solament sobre el sacerdoci ministerial, sinó també relatiu al sacerdoci general dels fidels: en l’antífona d’entrada, l’assemblea aclama: «Jesucrist ens ha convertit en un regne, i sacerdots dedicats a Déu , el seu Pare «.

En aquesta missa crismal no es diu el Credo. Després de la renovació de les promeses sacerdotals es porten en processó els olis a l’altar on el bisbe els pot preparar, si no ho estan ja.

En darrer lloc es porta el Sant Crisma, portat per un diaca o un sacerdot. Després d’ells s’apropen a l’altar dels portadors del pa, el vi i l’aigua per l’eucaristia.

Després del Sanctus es beneeixen l’oli dels malalts i després de l’oració després de la comunió es beneeix l’oli dels catecúmens i es consagra el Sant Crisma.

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: