ESCRIT DEL BLOC Dilluns 20 de Gener 2020

EN DONO GRÀCIES SENSE

SABER-NE A QUI

Respirar és cosa necessària i no cansa; escriure d’aquest tema que sen diu respir, de vegades cansa, i el Senyor me’n guard de pensar que digui necessar.De tota manera, hi passo molt de gust. Això no obstant, si te’n trobes un de fet i el pots aprofitar, és cosa d’agrair. Un bon dia em vaig trobar a les mans, sense saber ni d’ont em venia, ni com em vingué.

La fe,diu el Senyor, s’assembla a una clau molt bonica que un home rebé gratuïtament i se n’alegrà molt, però no la féu servir per obrir cap portà; i la clau, tot i ser tan bonics, es quedà simplement a la butxaca de l’amo. Passat molt de temps, un dia que en tingué necessitat, la cercà i no la trobà, ni es podia recordar quin dia i de quina manera l’havia perduda. Així passa amb la fe, diu el Senyor: aquell qui no la fa servir, ni en sent algun moment lavpresència, o pot ser la nosa i tot,segur que la perd sense a donar-se’n.

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: