QUE EN PODEM DIR DE LA CONVIVÈNCIA !!
 
Les ganes de restar sols “ per sempre” després d’una discussió, la critica injusta del qui pensa de manera diferent, la melangia de la incomprensió, la decepció que em provoquen
els altres i la revenga que brolla espontània en el moment inesperat i oportú, son una prova experimental de las dificultats per a conviure. I alhora, la crida a un veritable “estar-amb-els-altres”
La convivència implica diverses actituds: acceptació dels propis límits i de la manera de ser dels altres, respecte cordial de la llibertat aliena i establiment d’un diàleg sincer. Dialogar suposa considerar els assumptes, escoltar les raons, admetre la veritat i saber perdre.
Es impensable una convivència sense esculls. Les tensions són inherents a l’existència. Sabent això, els conflictes han de ser rebuts amb una dosi d’humor i exempts de tragèdia. La simpatia per cada perdona ha de procurar la paciència, la comprensió i l’acció eficaç que permeten avançar. L’amor al germà és sempre el factor determinant de la nostra conducta.
Davant el conflicte imperi, sovint, el ressentiment i el tancament. En realitat les dificultats de la convivència hauríem de ser estímul per a superar-se.
També jo sóc causa de conflicte. Per això haig d’examinar-me i, si és necessari, demanar i concedir el perdó.
Pel que fa a la vida de família obrim uns interrogants: Com és la meva convivència familiar? Se discutir obertament i lleal? Si perdo, faig mala cara molts dies?
Desde la perspectiva de la vida social hom podria preguntar-se: Només la pròpia visió es la junta? Desprestigi o als que no pensen com jo? Discuteixo amb recel i prevenció ? Ataco les persones i no les raons? Comprenc els esdeveniments en la seva veritable dimensió? En nom de la defensa de la veritat, em defenso a mi mateix? Em deixo portar només del sentiment a l’hora de judicar les persones?
Si sóc educador, pare o mestre, amb les meves actituds, sóc forjador d’una veritable convivència?
Bloc de Pere Codina Gironella 