ESCRIT DEL BLOCDissabte 27 Abril 2021

1-2 El camí de Déu davant la llei del més fort

1.El pla de Déu per a la humanitat és bo, però en la nostra vida diària experimentem la presència del mal: és una experiència quotidiana. Els primers capítols del llibre del Gènesi descriuen la progressiva extensió del pecat en els esdeveniments humans. Adam i Eva (cf. Gen 3,1-7) dubten de les bones intencions de Déu, pensant que tracten amb una divinitat envejosa, que impedeix la seva felicitat. D’aquí ve la rebel·lió: ja no creuen en un Creador generós, que vol la seva felicitat. El seu cor, cedint a la temptació del maligne, queda ple d’il·lusions d’omnipotència: “Si un dia mengeu el fruit de l’arbre, sereu com Déu” (cf. v. 5). Aquesta és la temptació: aquesta és l’ambició que entra en el cor. Però l’experiència va en el sentit contrari: els seus ull s’obren i s’adonen que estan nus (v. 7), sense res. No ho oblideu: el temptador és un mal pagador, paga malament.

El mal esdevé encara més pertorbador amb la segona generació humana, és més fort: és la història de Caín i Abel (cf. Gen 4,1-16). Caín té enveja del seu germà: té el cuc de l’enveja; tot i que ell és el primogènit, veu Abel com un rival, un li vol prendre la seva primacia. El mal es posa en el seu cor i Caín no arriba a dominar-lo. El mal comença a entrar en el cor: els pensaments el porten a mirar malament l’altre, amb sospites. I això, també passa amb el pensament: “Aquest és un dolent, em farà mal”. I aquest pensament va entrant en el cor … I així la història de la primera fraternitat acaba amb un assassinat. Penso, avui, en la fraternitat humana …. guerres a tot arreu.

En el llinatge de Caín es desenvolupen l’artesania i les arts, però es desenvolupa també la violència, expressada en el cant sinistre de Lamec, que sona com un himne de venjança: «He mort un home que m’havia malferit he mort un noi que m’havia donat cops […] Caín serà venjat set vegades, però Lamec ho serà setanta-set» (Gen 4,23-24). La venjança: “Ho has fet, ho pagaràs”. Però això no ho diu el jutge, ho dic jo. I jo jutjo la meva situació. I el mal s’estén com una taca d’oli, fins a ocupar tota la imatge: «El Senyor veié com creixia la maldat dels homes sobre la terra i que en el fons del seu cor només hi havia maldat, sempre» (Gen 6,5). Els grans frescos del diluvi universal (cap. 6-7) i de la torre de Babel (cap. 11) revelen que cal un nou començament, com una nova creació, que tindrà el seu compliment en Jesucrist.

Però tot i així, en aquestes primeres pàgines de la Bíblia, també hi ha escrita una altra història, menys visible, molt més humil i devota, que representa la redempció de l’esperança. Tot i que quasi tots es comporten d’una manera ferotge, convertint l’odi i la conquesta en el gran motor de la història humana, hi ha persones capaces de pregar a Déu amb sinceritat, capaces d’escriure de manera diferent el destí de l’home. Abel ofereix a Déu un sacrifici de primers fruits.

Pere Codina i Gironella

lavidaenunbloc.com

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s