ESCRIT DEL BLOCDiumenge 28 Febrer 2021

2-2El camí de Déu davant la llei del més fort

Després de la seva mort, Adam i Eva tingueren un tercer fill, Set, de qui va néixer Enos (que significa “mortal”), i es diu: « Llavors es va començar a invocar Déu amb el nom de «el Senyor» (4,26). Després apareix Henoc, personatge que “camina amb Déu” i que Déu se’l va endur al cel (cf. 5,22.24). I finalment hi ha la història de Noè, home justo que «caminava amb Déu» (6,9), davant el qual Déu reté la seva voluntat d’esborrar la humanitat (cf. 6,7-8).

Llegint aquestes històries, hom té la impressió que la pregària és tant la muralla, com el refugi de l’home davant l’onada del mal que creix en el món. Si ens ho mirem detalladament, preguem també per ser salvats de nosaltres mateixos. És important pregar: “Senyor, si us plau, salva’m de mi mateix, de les meves ambicions, de les meves passions”. Els qui preguen en les primeres pàgines de la Bíblia són homes que treballen per la pau: de fet, la pregària, quan és autèntica, allibera dels instints de violència i és una mirada adreçada a Déu, perquè Ell torni a ocupar-se del cor de l’home.

Es llegeix en el Catecisme: «Aquesta qualitat de la pregària la viu una multitud de justos en totes les religions» (CCC, 2569). La pregària conrea flors de renaixement en llocs on l’odi de l’home només ha estat capaç d’engrandir el desert. I la pregària és poderosa, perquè atrau el poder de Déu i el poder de Déu sempre dona vida: sempre. És el Déu de la vida, i fa renéixer.

És per això que la senyoria de Déu passa per la cadena d’aquests homes i dones, sovint incompresos i marginats en el món. Però el món viu i creix gràcies a la força de Déu que aquests servidors atreuen amb la seva pregària. Són una cadena que no és rígida, que rarament surt als titulars dels diaris, però que és molt important per restaurar la confiança al món! Recordo la història d’un home: un cap de govern, important, no d’aquesta època, de temps passats. Un ateu que no tenia sentit religiós en el cor, però que quan era petit sentia l’àvia que pregava, això li va quedar en el cor. I en un moment difícil de la seva vida, aquell record va tornar al seu cor i deia: “Però l’àvia pregava …”. Va començar així a pregar amb les fórmules de la seva àvia i allà va trobar Jesús. La pregària és una cadena de vida, sempre: tants homes i dones que preguen, sembren la vida. La pregària sembra vida, la petita pregària: per això és tan important ensenyar als infants a pregar. Em fa mal quan trobo infants que no saben fer el senyal de la creu. Cal ensenyar-los a fer bé el senyal de la creu, perquè és la primera pregària. És important que els infants aprenguin a pregar. Després, potser, podran oblidar-se’n, agafar un altre camí; però les primeres pregàries apreses de petit queden en el cor, perquè són una llavor de vida, la llavor del diàleg amb Déu.

El camí de Déu en la història de Déu passa a través d’ells: ha passat per una “resta” de la humanitat que no s’ha sotmès a la llei del més fort, però ha demanat a Déu que faci els seus miracles, i sobretot que transformi el nostre cor de pedra en un cor de carn (cf. Ez 36,26). I això ajuda la pregària: perquè la pregària obre la porta a Déu, transformant el nostre cor moltes vegades de pedra, en un cor humà. I cal molta humanitat, i amb la humanitat es prega bé.

Pere Codina i Gironella

lavidaenunbloc.com

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s