ESCRIT DEL BLOCDimecres 10 de Març 2021

QUÈ ÉS RESAR

Resar és un súper poder que ens predisposa a el bé.

Resar per a mi és una conversa amb Déu. És el moment de més calma del dia, i, en el meu cas, el de primera hora del matí, poc més de les sis, i l’aigua de la dutxa calenta caient a poc a poc sobre les espatlles.

Resar és una fotografia en sèpia, un retorn a la casa dels teus avis i a el temps sense temps de la teva infància.

És un Pare Nostre parlant amb Déu perquè t’ajudi en els exàmens. És el refugi de l’fred, i el silenci acollidor. Resar és tenir memòria.

Resar és el que va abans de la feina o després de la feina, i el que mai el suplanta

És l’únic que pots fer quan ja no pots fer més, i és la forma de comprometre de qui no té altre mitjà de fer-ho, com quan resem per un malalt que es va a operar i ja està tot en mans del cirurgià (i de Déu).

Resar fa miracles, ofereix consol a què resa i a aquell per qui es resa. Resar mai és inútil, perquè sempre conforta.

Resar és a dir pregaré per tu i, també, resa per mi. I és, per tant, el contrari a la vanitat.

Resar és l’acceptació de les teves limitacions. És aprendre a resignar quan el que va poder ser no ha estat. És viure sense rancor, aprendre a oblidar, acceptar la derrota amb dignitat i celebrar el triomf amb humilitat.

Resar és buscar les forces si no es tenen i confiar que les coses van a ser com haurien de ser.

Resar és optimisme, no donar res per perdut, lluitar i resistir. Resar és fragilitat i enteresa.

Resar és desconnectar i apagar el mòbil. És introspecció en la societat de l’exhibicionisme. És relaxar-se i calmar els nervis. I preparar-se mentalment per al que ha de venir. No és només buscar el coratge, sinó també la inspiració, la idea, l’enfocament, la llum, el clar enmig de l’espessor.

Resar és raonar, encara que sembli el més irracional que hi hagi. És la ment funcionant com quan jugues un partit de tennis. És planificar i anticipar les jugades. És abstracció en els temps del concret i el material. És pausa en un món excitat. És calma quan tot és ansietat. I és avorrit en la dictadura del divertit.

Resar és una forma extrema d’independència.

Resar és un plaer ocult, que es reserva per a la intimitat. Un acte privat, i gairebé d’amagat, que, quan es fa acompanyat, necessita molta confiança.

Resar és una declaració d’amor per la persona que tens a les pregàries. És vessar el teu afecte sobre els que més vols i sentir l’afecte dels que resen per tu.

Pregar és tenir a altres en les teves oracions i estar en les oracions d’altres, que és molt més que estar sol en la seva memòria.

Resar, i sobretot que resin per tu, és la major aspiració que un pot tenir a la vida. Un privilegi immens. És estimar tant a algú com per pregar per ell, i que algú et vulgui tant com per pregar per tu.

¿És possible orgull? Existeix major plenitud que la de saber que hi ha una mare, un germà, un fill o un amic que vol que Déu et protegeixi, i et doni salut, i et il·lumini, i t’ajudi, i t’acompanyi, i estigui sempre amb tu?

Resar és tenir fe. Tenir fe en la vida, en les persones, en els teus amics, en els teus fills, en els teus pares, en Déu.

* Resar és creure i ser practicant d’un món millor.

Val la pena compartir !!!

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s