ESCRIT DEL BLOCDijous 18 de Març 2021

2-2LA BÍBLIA, LA VELLESA O LA FAM, TEMES DE LES CARTES DELS BISBES

L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, recorda que “la Campanya de Mans Unides per col·laborar al desenvolupament dels països més pobres, continua” i que “no s’esgota en un diumenge o una col·lecta”. Així mateix, informa que ““FAM ZERO”, és una iniciativa de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) que pretén per a l’any 2030 eradicar del tot la fam al món”, però que “aquest repte darrerament s’està complicant, ja que repunta la fam al món”. Afirma que “les claus perquè entre tots puguem ajudar que aquest repte es compleixi, en primer lloc està en el fet que ens n’hem de “convèncer””, que “també ens cal “voler-ho”” i “finalment cal “compartir” solidàriament”: “Vigilar com comprem, no malgastar, augmentar el que dediquem a la solidaritat envers els més pobres i no llençar res del que hi ha a la taula”. A més, diu que “si volem derrotar la fam, hem d’invertir en la pau”, així com que “els aliments es produeixen, però per falta d’infraestructures, de locals on emmagatzemar-los, de carreteres viables, aquests aliments no arriben a la taula del consumidor”. Finalment, diu que “no podem acceptar que 1 de cada 8 persones al món passi gana, que “la crisi ha agreujat la situació dels més pobres i ens urgeix a actuar” i que pensem què hi podem fer, com podríem ajudar, i ens unim als objectius de Mans Unides.

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “si algun valor ens resta en comú en el món globalitzat d’avui, aquest és la igualtat. Més ben dit, compartim majoritàriament la sensibilitat enfront de les desigualtats” i que molts moviments que lluiten contra la desigualtat han fracassat perquè “els qui fan la revolució, exacerbats per una desigualtat flagrant, passen a l’acció sense haver descobert que en el seu interior hi ha la mateixa ànsia de poder i de riquesa que va portar els seus enemics a ser rics i saciats”. Afirma que “Déu va crear la diversitat, però no la desigualtat”, que “la pluralitat de persones és quelcom volgut per Déu” i que “una altra cosa són les diferències en relació a drets i dignitats”. Diu que “un cristià que, portat pel seu amor, ajuda un pobre no només ha de buscar solucionar-li un problema eventual, sinó elevar-lo fins a fer visible la seva dignitat” i que “tot això té importants conseqüències”. Finalment, diu que “és cert que la rehabilitació total del pobre i del famolenc Jesús la remet al Regne de Déu”, però que “Ell i nosaltres la veiem ja iniciada: forma part del nostre credo i, encara que sigui a les palpentes, també forma part de la nostra vida”.

El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz, diu que “vivim un temps marcat per l’accés a la informació i a les notícies en temps real” i que “s’està convertint en un mite indiscutible aquesta hiperconnexió i hipercomunicació en temps real, que cada vegada es viu més com quelcom imprescindible, i que ens porta a perdre la capacitat de “saber esperar””. Diu que fa poc va llegir un llibre titulat “La pedagogia del cargol”, de l’italià Gianfranco Zavalloni, el qual opina que “vivim en l’època del temps sense espera” i “té la impressió que en l’actualitat els adults viuen cada vegada més com els nens, és a dir, segons l’actitud de voler-ho tot de seguida”. El bisbe de Terrassa es pregunta si serem capaços de tornar a trobar els temps naturals, de poder esperar una carta, de plantar una llavor i contemplar el creixement d’un arbre. Afirma que “per començar, cal canviar criteris i centrar-se en un model educatiu substancialment diferent”, que “hem de recuperar el valor del procés, del camí, amb tota la seva riquesa; hem de recuperar el valor de les petites coses que conformen la vida, valorar-les, dedicar-les-hi temps” i que “hem d’arribar a l’equilibri i l’harmonia entre els diferents elements de la vida: pregària, treball, formació, descans”. Finalment, diu que “com a cristians no només estem cridats a viure l’actitud humana d’esperar, sinó també la virtut teologal de l’esperança” i demana que “el Senyor ens ajudi a viure el nostre temps amb sentit i eficàcia”.

El bisbe de Vic, Romà Casanova, recorda que “l’octubre proppassat va tenir lloc a Roma la XX assemblea general ordinària del Sínode de bisbes, sota la presidència del papa Francesc” amb el tema «Els joves, la fe i el discerniment vocacional» i que “ja ha estat publicat, també en català, el document final, on es fan presents les reflexions en els temes claus i les propostes indicatives per a tota l’Església per a l’acolliment i acompanyament dels joves, i com ajudar-los en el discerniment de la voluntat de Déu per a cada un d’ells”. Diu que “com a Església diocesana hem d’acollir aquest document i treballar perquè més i més joves trobin en ella la casa de la comunió, la llibertat i l’amor”, ja que “els joves són la nostra assignatura pendent” i “hem de trobar camins de trobament”. El bisbe de Vic també parla del Sínode diocesà. Diu que fa uns quinze dies va nomenar els membres de la Comissió del Sínode, que “formada per preveres, religiosos i laics té la missió d’acompanyar el Sínode de l’Església de Vic, tant en la fase preparatòria com en totes les fases del seu desenvolupament”. Demana que preguem insistentment el Senyor, “perquè el Sínode diocesà convocat sigui capaç de fer-nos créixer en la fraternitat entre nosaltres, a fi que la nostra Església sigui, com diu el document final del Sínode de bisbes, «un espai de diàleg i de testimoniatge que fascina»”.  Finalment, diu que hem d’estar tots “ben atents al que l’Esperit Sant suscita en el nostre cor, en la comunió de l’Església, per a caminar més junts, més sinodalment”.

El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, parla de l’evangeli d’aquest diumenge, “les benaurances en la versió que presenta sant Lluc (Lc 6, 20-26)”. Recorda que “trobem tres diferències fonamentals en relació amb les del Sermó de la Muntanya de sant Mateu (Mt 5, 3-12)”: “La primera és que en Lluc únicament hi ha quatre benaurances, mentre que en Mateu són vuit”. Diu que Lluc “ha transmès aquelles en les quals són proclamats feliços per Crist les víctimes d’unes situacions que els vénen donades pel nostre món (pobresa, sofriment, fam i persecució per causa de Crist)” i “vol transmetre’ns la mirada de Jesús sobre les víctimes d’un món moltes vegades inhumà i injust i infondre esperança”. La segona diferència és “que la formulació de Lluc és més breu que la de Mateu: els pobres de Lluc són esmentats per Mateu com a pobres d’esperit; la fam és interpretada per Mateu com a fam i set de justícia…” i la tercera “és que en la versió de Lluc les quatre benaurances van acompanyades de quatre advertiments dirigits als rics, als assaciats, als qui ara riuen i als qui únicament es preocupen que tots parlen bé d’ells”, advertiments que “ens anuncien que el judici definitiu sobre l’home no depèn de l’èxit o la felicitat que es tingui en el nostre món, sinó del judici de Déu, que és qui té l’última paraula sobre la història”. Finalment, diu que “les benaurances ens parlen d’un món nou que ha començat en Jesús, que ha de ser viscut pels deixebles i que arribarà a la seua plenitud a la fi dels temps”.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, escriu sobre el tema de la religió a l’escola, un tema que el preocupa molt “no només com a exigència de la meva missió episcopal sinó com a convicció ciutadana d’ajuda a la formació integral dels alumnes que no han de perdre mai les arrels que constitueixen la seva cultura i la seva vida”. Diu que “la pluralitat és essencial en un sistema democràtic i la convivència es construeix amb pauses, sense presses i amb paciència a base del respecte a las persones que opinen diferent”. Se centra en “una de les alternatives que alguns exhibeixen descaradament i que implícitament donen a entendre que cap país d’Europa té aquesta disciplina en el seu currículum”. Detalla una “llarga referència legislativa sobre aquest tema per informar del que es fa en l’actualitat a Europa”. Afirma que “la perspectiva històrico-cultural de la religió, oferta normalment de forma obligatòria, està present en països com el Regne Unit i en la majoria dels països escandinaus”; així mateix, informa que “a Itàlia i Alemanya, els seus respectius Tribunals Constitucionals han afirmat que aquest ensenyament de la religió és compatible amb el principi de la laïcitat de l’Estat” i que “en altres molts països, com Espanya, Croàcia, Lituània, Malta, Portugal, Hongria, la República Txeca i Polònia, l’Estat ha pactat amb les confessions religioses a través dels concordats, tractats o acords l’establiment de la religió en el sistema educatiu de forma facultativa, no obligatòria”. Finalment, diu que “existeix molta bibliografia sobre aquest tema a la que es pot recórrer per informar sense ocultar dades”.

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, recorda que “dilluns passat celebràvem la festa de la Mare de Déu de Lourdes, associada als malalts”, comunica que fa setmanes va ser intervingut quirúrgicament, i durant alguns dies ha experimentat de nou “la malaltia, la «no fermesa»” i diu que “quan estàs malalt no només penses en els malalts, sinó que vius intensament l’experiència, amb tot el que significa”. Es pregunta si tenim presents els malalts i els ancians més dependents o “només hi pensem quan ens toca de prop la malaltia perquè la patim o perquè la pateixen persones molt estimades”. Afirma que “pensem sovint que els malalts són només una càrrega, i no ens adonem que ens humanitzen amb les seves actituds, ens recorden la nostra fragilitat i activen el nostre amor fet servei”. Diu que “en els hospitals i clíniques cal acomodar-se als criteris i horaris establerts, però això no ha de ser obstacle perquè no ens plantegem la visita als malalts, sobretot en el cas d’aquells amb qui tenim més relació personal”. Afegeix que “potser no podrem, per moltes raons, visitar alguns malalts, però sempre cal pensar-hi i que ens sentin propers. De quina manera? Amb la pregària”. Diu també que pensa “en les famílies que tenen malalts a casa, persones que han de cuidar, i per a les quals mostren un gran amor, un esperit de servei constant” i que “cal encoratjar i ajudar, si s’escau, aquestes famílies cuidadores de malalts, sovint amb molt de sacrifici”. Finalment, agraeix als professionals de la medicina, la seva saviesa i la seva professionalitat.

El bisbe de Solsona, Xavier Novell, informa que “enguany hi ha quatre seminaristes majors de la nostra diòcesi al Seminari Major Interdiocesà i un de menor al nostre Seminari Menor en Família” i que “estem treballant perquè l’any vinent, si Déu fa la gràcia, dos o més joves ingressin al seminari major i dos o més noiets al menor”. Diu que “els seminaristes majors viuen a la comunitat formativa del Seminari Interdiocesà a Barcelona” on “tenen cura de la seva formació humana i espiritual”. Assegura que “tots són nois que: anhelen una vida de relació amb el Senyor viva i pregona; gaudeixen interiorment de la vida litúrgica; vetllen per ser fidels a la direcció espiritual que tenen establerta; i cerquen de tenir un llibre d’espiritualitat obert” i que “estan fent els estudis eclesiàstics a l’Ateneu Sant Pacià”. Afirma que “els caps de setmana estudien, treballen i participen en activitats pastorals, especialment aquelles que els poden ser més formatives”, “també ajuden a les convivències del Seminari Menor en Família i a les trobades de la delegació de vocacions” i “es preparen assistint a cursos i simposis sobre la conversió pastoral de les parròquies, perquè ells ja no podran ser preveres de manteniment, o estan disposats a ser homes de frontera, itinerants, engendradors de comunitats, o més tard o més d’hora no sabran què fer”. Finalment, demana que preguem molt “per ells i pels qui es plantegen ingressar al nostre seminari”.

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s