PARAULA DE DÉUDissabte 27 de Març 2021

Joan 11,45-57

Molts dels jueus que havien vingut a casa de Maria i veieren el que va fer Jesús, van creure en ell. Però alguns d’ells anaren a explicar als fariseus el que Jesús havia fet.

Llavors els grans sacerdots i els fariseus van reunir el Sanedrí i es preguntaven:

–Què podem fer? Aquest home fa molts senyals prodigiosos. Si el deixem continuar, tothom creurà en ell, vindran els romans i destruiran el nostre lloc sant i el nostre poble.

Però un d’ells, Caifàs, que aquell any era el gran sacerdot, els digué:

–Vosaltres no enteneu res. ¿No us adoneu que val més que un sol home mori pel poble, i no pas que es perdi tot el poble?

Això, Caifàs no ho va dir pel seu compte. Era gran sacerdot, aquell any, i per això va poder profetitzar que Jesús havia de morir pel poble. I no tan sols pel poble, sinó també per reunir els fills de Déu dispersos. Així, doncs, aquell dia van decidir que el matarien. Per això Jesús ja no es deixava veure públicament entre els jueus. Se n’anà d’allí cap a la regió de vora el desert, en una població anomenada Efraïm, i s’hi va quedar amb els seus deixebles.

Era a prop la Pasqua dels jueus, i molta gent de la regió va pujar a Jerusalem ja abans de la Pasqua per complir els ritus de purificació. Buscaven Jesús i, en el recinte del temple, es deien els uns als altres:

–Què us sembla? No vindrà pas a la festa!

Els grans sacerdots i els fariseus, per la seva banda, havien donat ordres que, si algú sabia on era, el denunciés perquè el poguessin agafar.

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• JESÚS “CONFINAT” A EFRAÏM

• Totes les recomanacions són el “confinament!”. No li deuria agradar gens, però se n’hi va ell i els seus amics. Hi ha massa “virus” agressius planant per l’atmosfera (“havien donat ordres que, si algú sabia on era, el denunciés perquè el poguessin agafar”).

• En aquests temps que ens toquen, fa bo de veure Jesús i els seus “confinats”, com qui diu, “sense sortir als carrers per res…”!

• I no seria fora de lloc que goséssim imaginar com passaven el dia, què feien, de què parlaven, què temien després que Caifàs ja havia sentenciat la mort. I veure’ns nosaltres amb ells en aquesta reclusió. Gosem deixar córrer la nostra imaginació veient-los enclaustrats, lluny de la gent.

• Amb aquesta composició de lloc, resseguim el text d’avui.

• La guspira ha estat el “fet Llàtzer”. Ja és massa per als garants de l’ordre eclesiàstic establert! Ara resulta que molta gent “creu” (= posa la confiança, recolza, s’estintola) més en Jesús que en la seva tradició religiosa i que en el Temple. Massa gent “creu” que el Camí, la Veritat i la Vida és Jesús. Massa gent “creu” que Jesús és el Vi embriagador de Canà i l’Aigua viva que brolla del cor, i el Pastor i el Pa… i la Vida que ha recuperat Llàtzer. (I nosaltres assaborim la identitat de Jesús).

• Els fonaments trontollen. El Temple ha trontollat. Matem-lo que el poble “creu” (= es fia) en ell i no en nosaltres (i en els nostres aliats… imperials!!!).

• I nosaltres, avui, en els nostres enclaustraments desitgem “creure”, fiar-nos, estintolar les nostres vides. I així li comentem a Jesús (segurament amb por, amb neguit…), des del nostre “confinament”, a ell que s’ha hagut de recloure a a Efraïm.

• I ens preparem per rebre’l demà a Jerusalem el diumenge de rams.

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s