PARAULA DE DÉUDimarts 30 de Març 2021

Paraula de Déu

Joan 13,21-33.36-38

Mentre Jesús era a taula amb els seus deixebles, es contorbà i afirmà:

– Us ben asseguro que un de vosaltres m’ha de trair.

Els deixebles es miraven els uns als altres, perquè no sabien de qui ho deia. Un dels deixebles, el qui Jesús estimava, era a taula al costat d’ell. Simó Pere li fa senyes perquè li pregunti de qui parla. Ell es reclina sobre el pit de Jesús i li diu:

– Senyor, qui és?

Jesús respon:

– És aquell a qui donaré el tros de pa que ara sucaré.

Llavors suca el pa i el dóna a Judes, fill de Simó Iscariot. En aquell moment, darrere el tros de pa, Satanàs va entrar dintre d’ell. Jesús li digué:

– Allò que estàs fent, fes-ho de pressa.

Però cap dels qui eren a taula no va entendre per què Jesús li deia això. Com que Judes tenia la bossa dels diners, alguns pensaven que Jesús li deia que comprés tot el que necessitaven per a la festa, o bé que donés alguna cosa als pobres. Ell, després de prendre el tros de pa, sortí de seguida. Era de nit.

Quan Judes va ser fora, Jesús digué:

– Ara el Fill de l’home és glorificat, i Déu és glorificat en ell. Si Déu és glorificat en ell, també Déu mateix el glorificarà, i el glorificarà ben aviat. Fills meus, encara estic amb vosaltres per poc temps. Vosaltres em buscareu, però ara us dic allò que vaig dir als jueus: “Allà on jo vaig, vosaltres no hi podeu venir.”

Simó Pere li diu:

– Senyor, on vas?

Jesús li respon:

– Ara tu no pots seguir-me allà on jo vaig. M’hi seguiràs més tard.

Pere li replica:

– Senyor, per què no et puc seguir ara mateix? Donaré per tu la vida!

Jesús li contesta:

– ¿Tu vols donar la vida per mi? T’ho ben asseguro: no cantarà el gall que no m’hagis negat tres vegades. 

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• En els moments de dificultat i de patiment és quan es demostra la talla de les persones, allò que poden donar de sí. Jesús està encarant la seva passió. Què faran els seus deixebles, amics que han conviscut amb Ell, oients de la seva paraula i testimonis dels seus miracles? L’evangeli d’avui ens parla de tres possibles actituds: la del deixeble que Jesús estimava, recolzant el cap sobre el pit de Jesús, senyal d’afecte i d’estimació, la qual cosa li permet de descobrir els secrets de Jesús i també tenir força per a estar al peu de la creu. Després, com si de l’altra cara de la moneda es tractés, Judes, el deixeble que l’acabarà traint. I, finalment, Pere, que es vanta de les seves forces… que no donaran massa de si… De fet, acabarà traint el Mestre… per por. Si som honestos amb nosaltres mateixos i amb el Senyor, qui més qui menys de nosaltres, alguna o altra vegada de la nostra vida, ens haurem pogut veure reflectits en l’actitud d’aquests deixebles. Per això, ens cal demanar assemblar-nos cada vegada més al deixeble que Jesús estimava: és a dir, demanar coneixement intern de Jesús, que per nosaltres es va fer home, per tal de més estimar-lo i seguir-lo. Demanar, en definitiva, poder estar al peu de la seva creu (i de la creu dels crucificats de la terra) –amb Maria i les altres dones que hi saberen estar.

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s