PARAULA DE DÉUDimecres 31 de Març 2021

Paraula de Déu

Mateu 26, 14-25

Un dels Dotze, l’anomenat Judes Iscariot, se n’anà a trobar els grans sacerdots i els digué:

– Què esteu disposats a donar-me si us entrego Jesús?

Ells li van oferir trenta monedes de plata. I des d’aleshores Judes buscava una ocasió per entregar-lo.

El primer dia dels Àzims, els deixebles anaren a dir a Jesús:

– On vols que et fem els preparatius per a menjar el sopar pasqual?

Ell respongué:

– Aneu a la ciutat, a casa de tal, i digueu-li: “El Mestre diu: La meva hora és a prop. Faré el sopar pasqual amb els meus deixebles a casa teva.”

Els deixebles van complir el que Jesús els havia ordenat i prepararen el sopar pasqual.

Arribat el capvespre, Jesús es posà a taula amb els Dotze. Mentre sopaven, digué:

– Us ho asseguro: un de vosaltres em trairà.

Molt entristits, li anaven preguntant, l’un rere l’altre:

– ¿No sóc pas jo, Senyor?

Jesús respongué:

-Un que suca amb mi al mateix plat és el qui em trairà. El Fill de l’home se’n va, tal com l’Escriptura ha dit d’ell, però ai de l’home que el traeix! Més li valdria no haver nascut.

Judes, el qui el traïa, li preguntà:

– ¿No sóc pas jo, rabí?

Ell li respongué:

– Tu ho has dit.

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• Què va passar pel cap de Judes per decidir-se a entregar Jesús? Decepció? Impaciència? Potser una mica de cada: Quantes ocasions perdudes per proclamar-lo Messies Rei! Després de la multiplicació dels pans, quan l’entrada solemne a Jerusalem… I Jesús sempre refusant… Volia Judes forçar-lo a manifestar-se davant el Sanedrí?

• Els fills sempre volent corregir la pàgina al Pare.

• Què deuria passar pel cor de Jesús? Ser entregat per l’amic escollit és el més dolorós. Tanmateix Jesús fa un últim intent per reconquerir el deixeble esgarriat.

• Aquell últim diàleg: “No soc pas jo, Rabí?”…, “Sí que ho ets”…, és com un gemec del Pastor que cerca l’ovella perduda i estimada.

• Què passa pel nostre cap i sobretot pel nostre cor quan refusem d’acompanyar Jesús en el camí difícil i l’abandonem a la seva sort? Quan ensopeguem amb un crucificat dels nostres dies i mirem cap un altre lloc?

• Som infidels i febles, sí, però el clam del crucificat, “Pare perdona’ls perquè no saben el que es fan”, ens confirma que, si som pecadors, som pecadors perdonats i estimats. I això ens dóna l’esperança.

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s