PARAULA DE DÉUDIJOUS SANT 1 d’Abril 2021

Paraula de Déu

Joan 13, 1-15

Era abans de la festa de Pasqua. Jesús sabia que havia arribat la seva hora, l’hora de passar d’aquest món al Pare. Ell, que havia estimat els seus que eren al món, els estimà fins a l’extrem.

Mentre sopaven, quan el diable ja havia posat en el cor de Judes, fill de Simó Iscariot, la resolució de trair-lo, Jesús, sabent que el Pare li ho havia posat tot a les mans, i que havia vingut de Déu i a Déu tornava, s’aixecà de taula, es tragué el mantell i se cenyí una tovallola; després va tirar aigua en un gibrell i començà a rentar els peus dels deixebles i a eixugar-los amb la tovallola que duia cenyida. Quan arriba a Simó Pere, aquest li diu:

– Senyor, ¿tu em vols rentar els peus?

Jesús li respon:

– Ara no entens això que faig; ho entendràs després.

Pere li diu:

– No em rentaràs els peus mai de la vida!

Jesús li contesta:

– Si no et rento, no tindràs part amb mi.

Li diu Simó Pere:

– Si és així, Senyor, no em rentis tan sols els peus: renta’m també les mans i el cap.

Jesús li diu:

– Qui s’ha banyat, només cal que es renti els peus: ja és net tot ell. I vosaltres ja sou nets, encara que no tots.

Jesús sabia qui el traïa, i per això va dir: ‘No tots sou nets.’

Després de rentar-los els peus, es va posar el mantell i s’assegué a taula altra vegada. Llavors els digué:

– ¿Enteneu això que us he fet? Vosaltres em dieu “Mestre” i “Senyor”, i feu bé de dir-ho, perquè ho sóc. Si, doncs, jo, que sóc el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us els heu de rentar els uns als altres. Us he donat exemple perquè, tal com jo us ho he fet, ho feu també vosaltres

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• Quan esperàvem la narració de la institució de l´eucaristia, l´evangeli d´avui, de Joan, després de dir-nos que havia arribat l´hora de passar Jesús d´aquest món al Pare i que havia estimat molt als seus deixebles, ens narra el lavatori dels peus, un acte humil i de servei que feien els esclaus i les dones abans del menjars. Jesús en aquest darrer sopar, s´aixeca de la taula, es despulla del mantell i comença a rentar els peus dels deixebles i a eixugar-los amb una tovallola.

• El lavatori dels peus simbolitza el que Jesús ha viscut tota la vida, una vida de servei i d´amor, despullat de tota glòria i honor, amb un messianisme pobre i humil.

• I al final, fa una recomanació, com el seu testament: “Si jo, que sóc el Mestre i el Senyor us he rentat els peus, també vosaltres us els heu de rentar els uns als altres; tal com jo us he fet, feu-ho també entre vosaltres (Jn 13,14-15)

• Quin sentit té avui el lavatori dels peus en temps de pandèmia? Si volem seguir Jesús, hem de fer que la nostra vida sigui una vida d´estimació i servei als altres, sobre tot avui vers les persones en situació crítica per malaltia o pobresa. Ens sentim germans de tots? Com actuem de cara als descartats de la nostra societat, els sense llar, els immigrants sense papers, els joves que no troben feina, els ancians solitaris, els d´altres cultures i religions? Com viure l´actitud de servei de Jesús avui en un món de consum, masclisme, exclusió social, violència i guerres, de destrucció de la nostra natura? Escoltem el clam dels pobres i el clam de la terra?

• Demanem al Senyor aquesta nit de dijous sant de viure sempre a l’estil de Jesús, deixar-nos rentar els peus per Jesús i rentar els peus als altres. Aquesta seria la nostra millor eucaristia.

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s