ESCRIT DEL BLOCDiumenge 4 AbrilPASQUA 2021

No tingueu por, Jesús ha ressuscitat!

Avui, tant en els moments personals com eclesials i socials, cal que ressoni amb tota la força l’anunci de Pasqua: no tingueu por perquè Jesús ha ressuscitat!

Les dones que acompanyaven Jesús anaren tan aviat com va ser possible a veure el sepulcre, a lamentar-se per ell, a somniar el que hauria pogut ser i no havia estat. Pensaven que allò era la darrera cosa que podien fer per ell. Totes les il·lusions, esperances i experiències que havia fet néixer en els seus cors s’havien acabat.

Aquesta actitud pot ser també molt actual. Nosaltres recordem certament Jesús i l’estimem, però potser com a mort. Molt sovint –massa sovint– sembla que també nosaltres visitem Jesús, el recordem… però com si continués mort.

A semblança d’aquelles dones, també nosaltres ens lamentem i anem enterrant il·lusions i esperances: quantes reunions i comentaris en què donem quasi per morta la fe cristiana! Es palpa una percepció que seguim Jesús, certament, però com si la nostra fe consistís només en el record i l’homenatge a un gran home. Recordem la seva doctrina i deixem que ens guiï, perquè és la d’un gran mestre. Ens admirem de la seva vida entregada als altres, de la seva fortalesa… però la d’un Jesús del passat.

Concreto la meva reflexió. Ens contemplem a nosaltres, mirem el món amb tot el seu mal i sofriment… recordant Jesús, però com mort, com absent d’aquest món i d’aquesta història. Sembla que la història de la humanitat continuï exactament igual que abans de la mort i resurrecció de Jesús. Bé, ben igual no, perquè l’Església a cada època l’ha recordat i l’ha fet present, però el mal, la violència, la mort, la injustícia, la guerra… han continuat.

La Bona Nova de Jesús, la causa per la qual va viure i va morir, sembla el somni d’uns il·lusos que, cansats dels fracassos, retornem a plorar al sepulcre de Jesús, i sembla com si se’ns convidés a tancar-nos a les sagristies, perquè aparentment no tenim cap força per canviar les persones i, per mitjà d’elles, el món.

És clar que fem el camí de la creu cada dia, però sembla tan difícil tenir experiència de la resurrecció! D’aquí que la primera actitud de la Pasqua és deixar-se interpel·lar per l’anunci: «Busqueu el crucificat, ha ressuscitat».

Aquest és el gran anunci, és la Pasqua. Aquest fet canvia la vida i la història. És el fonament de tota esperança.

Ens pensem que Jesús continua com mort i absent de la història?

Ens pensem que l’Evangeli, com a Bona Nova de l’amor de Déu que aixeca i salva les persones, ha fracassat i no té futur?

Ens pensem que la humanitat està perduda?

Doncs no! Afirmar i creure que ha ressuscitat és la convicció que Jesús tenia i té tota la raó amb el que va dir, fer i viure. Ell és la Vida. La mort i tots els seus amics han estat vençuts radicalment.

Jesús és ben viu, i el seu Evangeli de salvació és vigent. La història la condueix ell mateix, i finirà amb Ell.

El desig de salvació, la causa de la dignitat de tota persona, estan més assegurats que mai. La seva causa –que és la causa de l’home i de la humanitat, de l’alliberament del tot i per sempre– és ben viva, i és Ell mateix el qui la impulsa, de manera que ara i aquí la podem assaborir.

Santa i joiosa Pasqua de Resurrecció!

Móns. Francesc Pardo i Artigas

Bisbe de Girona.

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s