PARAULA DE DÉUDijous 8 Abril 2021

Lluc 24,35-48

Els deixebles contaven el que havia passat pel camí i com l’havien reconegut quan partia el pa.

Mentre parlaven d’això, Jesús es presentà enmig d’ells i els va dir:

– Pau a vosaltres.

Ells, esglaiats i plens de por, es pensaven que veien un esperit. Jesús els digué:

– Per què us alarmeu? Per què us vénen al cor aquests dubtes? Mireu-me les mans i els peus: sóc jo mateix. Palpeu-me i mireu. Els esperits no tenen carn i ossos, com veieu que jo tinc.

I mentre deia això els va mostrar les mans i els peus.

Però com que de tanta alegria no s’ho acabaven de creure i estaven tots sorpresos, els digué:

– ¿Teniu aquí res per a menjar?

Llavors li van donar un tros de peix a la brasa. El prengué i se’l va menjar davant d’ells.

Després els digué:

– Això és el que us vaig dir quan encara era amb vosaltres: “Cal que es compleixi tot el que hi ha escrit de mi en la Llei de Moisès, en els Profetes i en els Salms.”

Llavors els obrí el cor perquè comprenguessin les Escriptures. Els digué:

– Així ho diu l’Escriptura: El Messies ha de patir i ha de ressuscitar el tercer dia d’entre els morts, i cal predicar en nom d’ell a tots els pobles la conversió i el perdó dels pecats, començant per Jerusalem. Vosaltres en sou testimonis.

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• Tot parlant de Jesús en comunitat, Jesús es fa present enmig dels i de les qui en parlen. Ell mateix ho havia dit: “allà on dos o tres estan reunits en el meu nom, jo hi sóc, enmig d’ells”. I també: “jo seré amb vosaltres, cada dia, fins a la fi del món”. Jesús, d’entrada, els porta la pau. Una pau que és més que l’absència de conflictes. Pau que és reconciliació amb Déu, amb el germà, amb un mateix… amb tot. No són cabòries el que viuen aquells deixebles, tot bocabadats –com Jesús tampoc no ho és, una cabòria. Jesús els ensenya les mans –aquelles mans que havien guarit tants malalts, de tal manera que eren molts els qui volien ser tocats, només tocats, per aconseguir la seva guarició. I els ensenya també els peus –uns peus que havien recorregut tants camins de Palestina, anunciant la Bona Nova del Regne… I, finalment, el costat –traspassat a la creu per la llança del soldat. Costat traspassat que ens parla d’una vida donada fins al final i d’una vida acollidora de tants homes i dones errants, que ara hi podran trobar un aixopluc. L’alegria dels deixebles en trobar-se amb Jesús és immensa –tanta que als deixebles els costa de creure que el que viuen és veritat. Alegria i fe semblen lluitar l’una contra l’altra. Un cop més, Jesús els recorda: calia… convenia… que el Messies patís, fos crucificat i morís. La llum que desprèn la presència del Ressuscitat no només il·lumina el present, sinó el passat –que, ara, rep tot el seu sentit… I si el present i el passat són il·luminats, també el futur pot ser encarat amb confiança. D’ara endavant, els deixebles esdevenen testimonis, a tot arreu i davant de tothom, del que han viscut. “Som testimonis de resurrecció. Els ulls, la veu, els gestos han de dir: Jesús és viu!”

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s