PARAULA DE DÉUMes de la Mare de DéuDimarts 4 Maig 2021

Joan 14,27-31a

Jesús va dir als seus deixebles:

–Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo us dono la pau que el món no dóna. Que els vostres cors s’asserenin i no temin. Heu sentit que us deia: “Me’n vaig, però tornaré a vosaltres.” Si m’estiméssiu, us alegraríeu de saber que me’n vaig al Pare, perquè el Pare és més gran que jo. Us ho he dit ara, per endavant, perquè, quan això passi, cregueu. Ja no parlaré gaire més temps amb vosaltres, perquè arriba el príncep d’aquest món. No és que ell tingui poder sobre mi, però així el món sabrà que jo estimo el Pare i que faig el que el Pare m’ha manat.

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• Estem recordant les mateixes paraules de la sobretaula del dijous sant, però llegides en clau de Pasqua i això canvia profundament la seva repercussió en el nostre cor. En aquell dia el “me’n vaig” era una realitat d’abans de 24 hores: Jesús se n’anava amb una mort violenta que ells no podien ni sospitar. Quan els diu me’n vaig al Pare, en la mentalitat de Jesús la seva passió i mort era la seva glorificació, perquè tornava al Pare havent acomplert la tasca salvadora que Aquell li havia encomanat. Però aquesta identificació de la passió amb la glorificació els deixebles no la podien comprendre. Per això Jesús es preocupa tant de prevenir-los: “no us acovardiu…us dic tot això perquè cregueu, quan ho veureu”. Nosaltres tenim l’avantatge de conèixer el final de la història i sabem que Jesús és viu i seu glorificat a la dreta del Pare. Però crec que malgrat que les paraules de comiat de Jesús no ens porten a pensar en el Calvari, sinó, més aviat en el Tabor, amb tot també ens cal que el Senyor ens digui: “us deixo la pau…que s’asserenin els vostres cors”. A nosaltres ens ha encomanat la tasca de ser testimonis seus en el nostre món i la primera lectura ens ha fet veure que aquesta tasca no és un camí de roses: Pau és apedregat i arrossegat a Listra, i els seus acompanyants recorden a la població: “per entrar al Regne de Déu hem de passar per moltes tribulacions”. Crec que ens cal repetir una i altra vegada el que feien els cristians de la comunitat d’Antioquia: confiar-nos a la gràcia de Déu per dur a terme l’obra que el Senyor ens ha confiat: portar al nostre món la Bona Nova de l’esperança, que tant la necessita, encara que sovint no ho vulgui reconèixer.

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s