re de Déu dels Arcs
Claravalls, Urgell, diòcesi d’Urgell
re de Déu dels Arcs
Claravalls, Urgell, diòcesi d’Urgell
Es tracta d’una església d’origen antic, engrandida al segle XVIII.
La imatge és gòtica, de pedra del segle XIV, atribuïda a l’escultor Reinard des Fonoll. Ha sofert diferents destrosses, una d’elles per part de l’exèrcit francès (1808-1814) i l’altra durant en el decurs de la Guerra Civil espanyola, quan van voler cremar-la. Per sort, pogueren salvar-li el cap. L’any 1940 es va fer una primera reparació amb una mena d’esquelet de fusta, afegint el cap original i un nou Nen Jesús. Un vestit dissimulava aquell arranjament.
El 28 d’agost de 1977 s’entronitzà al temple la nova imatge, tota ella de pedra, obra de l’escultor Ricard Sala i Olivella. La cara de la Verge, en ser l’autèntica, no es va decorar, i per aquest motiu està mig emmascarada. Un detall històric.
La imatge, a l’interior d’una fornícula, presideix el presbiteri. Maria està dempeus, amb la dreta mostra una flor i amb el braç esquerra sosté el Nen. Aquest, aguanta una pinya. L’any 1782 va ser nomenada patrona de Claravalls.
Sobre el nom de l’advocació hi ha diverses hipòtesis. Una d’elles es basa en la llegenda fundacional que assegura que la imatge va ser trobada per un bou a l’interior d’una balma o cova, amagada entre les arcades – d’aquí el nom dels “arcs”- que formaven les bardisses. La pastora que apeixava el remat la va recollir. També cal tenir en compte la pedra que es conserva al jardí amb la data del 30 de maig de 1739 amb un dibuix de dues arcades. Formava part de la façana.
Cal destacar la creu de terme d’estil gòtic del segle XV que es troba en el jardí.
El poble de Claravalls pertany al municipi de Tàrrega.
“Claravalls y la Comarca,/ si estám necessitats,/ luego quedám remediats;/
acudint á vostra Arca,/ y puig sou mística Barca/ de ditjosos desembarchs” (Goigs).
(Extret del llibre 365 dies amb Maria d’Àngel Rodríguez Vilagran. Editorial Claret)
SANTA MARIA ESPERANÇA NOSTRA SEU DE LA SAVIESA PREGUEU PER NOSALTRES.
