Mare de Déu de Flors de Maig
Gra, Segarra, diòcesi d’Urgell
Avui se celebra l’aplec d’aquesta advocació que es venera a l’Ermita de Maig. Fou construïda entre els anys 1947-1957 per celebrar-hi el Mes de Maig. És a l’esplanada de Nial en un lloc més o menys equidistant de Gra, la Morana, Sant Martí, i Torrefeta; quatre dels pobles que formen el municipi de Torrefeta i Florejacs.
A l’interior es contemplen una sèrie de pintures que evoquen pelegrins portant flors a la imatge que correspon a una reproducció de la Mare de Déu de Fàtima.
Iniciem el mes que la tradició popular dedica a la Mare de Déu. Alfons X el savi, rei de Castella i Lleó, l’any 1284, relacionà el mes de maig amb Maria en tractar-se del mes de les flors. Cal tenir en compte que segles abans, en la mitologia clàssica, ja se celebraven unes festes per honorar la deessa Flora.
El 1549, el benedictí Wolfang Seidl publicava a Munic el llibre Maig espiritual. A Roma el mes agafaria força amb sant Felip Neri (1515-1595), el qual ensenyava als joves a adornar les imatges de la Verge amb flors i a cantar-hi lloances. Al segle XVII, els novicis dominics de Fiésole, a prop de Florència, organitzaven homenatges a Maria durant tot aquest mes. Al segle XIX ja es va estendre per a tota l’Església. El papa Pau VI redactà l’any 1965 l’encíclica Mense maio (Mes de maig).
A casa nostra és popular el Petit Mes de Maria editat pel Foment de Pietat que inclou textos de sant Alfons Maria de Ligouri. Un altre llibre especialment indicat per aquest mes és Maria, trenta-un santuaris de l’editorial Claret.
Feliç dia del treball i recorda la dita popular: “Al maig, cada dia un raig”.
(Extret del llibre 365 dies amb Maria d’Àngel Rodríguez Vilagran. Editorial Claret)
