Joan 16,23b-28
Jesús va dir als seus deixebles:
–Us ho ben asseguro: tot allò que demanareu al Pare en nom meu, ell us ho concedirà. Fins ara no heu demanat res en nom meu; demaneu i rebreu, i la vostra joia serà completa. Us he parlat de tot això amb imatges, però ve l’hora que ja no us diré res més valent-me d’imatges, sinó que us parlaré del Pare amb tota claredat. Aquell dia demanareu en nom meu, però us dic que no hauré de pregar al Pare per vosaltres: és el Pare mateix qui us estima, ja que vosaltres m’heu estimat i heu cregut que jo he sortit de Déu. He sortit del Pare i he vingut al món; ara deixo el món i me’n torno al Pare.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• “… si ho feu en el meu nom”: per quatre vegades en un text tan breu Jesús insisteix en la importància de pregar “en el meu nom”. No de qualsevol manera, sinó “en el meu nom”…
• I què vol dir “en el meu nom”? És clar que una primera acepció vé a dir-nos que ho demanem ‘a Jesús’, però també pot tenir un sentit més profund: pregar ‘en el nom de Jesús’ vol dir pregar ‘com Ell faria’, posar-nos en el lloc de Jesús en la pregària… en definitiva, pregar com Jesús pregava, fer-nos un amb Ell en la pregària. Vol dir sentir com Ell sentia, desitjar com Ell sentia, demanar com Ell demanava, agrair com Ell agraïa…
• Per tant, avui… com puc pregar “en el nom de Jesús”?
• Prego com Jesús pregaria… actualitzo la pregària de Jesús ara i aquí, en aquests moments de pregària…
• Senyor, aquí em tens, pregant en el teu nom, pregant com tu, pregant amb tu.
