Joan 16, 29-33
Els deixebles van dir a Jesús:
– Ara sí que parles clar i no amb imatges. Ara veiem que ho saps tot i que no necessites que ningú et faci preguntes. Per això creiem que has sortit de Déu.
Jesús els respongué:
– Ara creieu? Ve l’hora, més ben dit, ja ha arribat, que us dispersareu cadascú pel seu costat, i em deixareu sol. Però jo no estic sol, perquè el Pare és amb mi. Us he dit tot això perquè en mi trobeu la pau. En el món passareu tribulacions, però tingueu confiança: jo he vençut el món.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Jesús, en la seva humanitat, ha desenvolupat un profund coneixement de l’ànima humana. Sap quin és el valor just que tenen les nostres paraules, les nostres promeses… No és la primera vegada que davant d’un excés d’eufòria dels seus deixebles els avança que “quan arribi l’hora”… el deixaran sol. Amb el bo de Pere li va passar el mateix. I tanmateix estima els deixebles i estima Pere.
• Per això, Jesús, en la seva humanitat, ens revela el secret de la seva confiança: aquest vincle íntim amb el Pare. Estima les persones que l’envolten però en sap també les limitacions, per això, ens convida a fer el mateix i a posar la confiança en Ell.
• En moments com l’actual on tot trontolla (moments de tribulacions), si només posem la nostra confiança en les persones, en els projectes, en les institucions és molt possible que acabem sentint-nos decebuts. Simplement perquè “arribada l’hora” no hi hagi res ni ningú que pugui respondre i ens acabem sentint sols. Posar, però, en el Pare la confiança és garantia de pau, d’aquella pau que el món no sap ni pot donar.
• L’evangeli m’ha fet pensar en aquell vell jesuïta que feia de guia a Javier (Navarra), que convidava sempre a qui s’hi atansava a “dejar pasar lo que pasa, agarrarse a lo que no pasa y eso pase lo que pase”. Què el Senyor ens doni una fe així!
