Mare de Déu del Camp
Garriguella, Alt Empordà, diòcesi de Girona
Molts santuaris celebren el seu aplec pels volts del 8 de setembre. S’ajunten dues festes: la de Nativitat de Maria i la de “les marededéus trobades”. És el cas del nostre santuari d’avui que ho festejarà el mateix dia 8.
Segons una tradició, havia estat dedicat tot primer a sant Andreu. Pels volts del 785, l’emperador Carlemany el va fer construir després d’haver guanyat una batalla contra els sarraïns. Es diu que la mateixa Mare de Déu, acompanyada dels apòstols Jaume i Andreu, se li va aparèixer tot animant-lo a combatre.
Tot i que és històricament constatable la presència de l’exèrcit de Carlemany en l’anomenada “reconquesta” o “marca hispànica”, documentalment l’església dedicada a “Santa Maria del Camp” no surt documentada fins el 1218. El canvi de titularitat li hauria vingut per la devoció a la imatge mariana que hi hauria en el temple. Com que el lloc de la batalla era conegut com el “Camp de Milet”, d’aquí en va venir el nom de l’advocació. Hi havia residit una petita comunitat de monjos fins el 1835.
El temple és dels segles XVI-XVII. La imatge és damunt d’un cambril sota la inscripció d’ Ego Flos Campi (Sóc la flor del camp). La Mare està a peu dret, amb la mà dreta porta l’escapulari i amb el braç esquerra aguanta el Fill. Aquest, mostra un Rosari i una bola.
S’hi celebren totes les principals festes marianes amb els fidels de les parròquies de Garriguella, Rabós d’Empordà i Vilamaniscle. Sant Climent Sescebes hi acompleix el Vot de vila el segon dissabte de maig.
“Del Camp de Garriguella sou Senyora,/ de tot l’Alt Empordà, excelsa regina,/ del mar i la muntanya sou l’aurora,/ i de tots els vostres fills, Mare Divina”. (De les Lloes i esments històrics del santuari de la Verge del Camp, Francesc X. Vallmajó 1954)
(Extret del llibre 365 dies amb Maria d’Àngel Rodríguez Vilagran. Editorial Claret)
SANTA MARIA ESPERANÇA NOSTRA SEU DE LA
SAVIESA PREGUEU PER NOSALTRES.
