Mare de Déu del Rocío
La devoció a la Mare de Déu del Rocío traspassa fronteres gràcies a la fe de molts andalusos que han anat a viure a altres terres. En el cas de Catalunya, la fe es manté viva també per les germandats i associacions rocieres: Barcelona, Cornellà de Llobregat, Sabadell i la de la comarca del Garraf; per exemple. La germandat de Barcelona és la més nombrosa i més antiga de Catalunya. Té la seu a l’església de Sant Jaume Apòstol i fou creada el 1970. La de Sabadell a la parròquia de Sant Francesc d’Assís, nascuda el 1993, la de Cornellà a la parròquia de Sant Miquel, erigida el 1981, i la del Garraf a la parròquia de Santa Eulàlia de Sant Pere de Ribes, creada el 2002.
Des del 1972, la Federación de Entidades Culturales Andaluzas de Catalunya organitza en una ciutat catalana, “La Romería del Rocio en Catalunya”.
La Mare de Déu del Rocío es venera en el seu santuari prop d’Almonte (Huelva) i rep més d’un milió de pelegrins vinguts d’arreu del món. Els veïns d’aquesta població hi pelegrinaven en temps d’epidèmies, sequeres, males collites … En la majoria d’ocasions, el que feien era recollir la imatge i portar-la a la parròquia on hi passava la nit. Actualment, els trasllats es fan cada set anys, el 19 d’agost. Nou mesos després, és tornada al seu casal.
A la imatge, Maria a peu dret, ens mostra el Fill al centre protegit per les seves mans. Porta a la mà dreta el ceptre de la reialesa; el Nen, aguanta amb l’esquerra una bola.
(Extret del llibre 365 dies amb Maria d’Àngel Rodríguez Vilagran. Editorial Claret)

SANTA MARIA ESPERANÇA NOSTRA SEU DE LA
SAVIESA PREGUEU PER NOSALTRES.
Bloc de Pere Codina Gironella 