Paraula de Déu
Marc 10,46-52
Quan Jesús sortia de Jericó amb els deixebles i molta gent, el fill de Timeu, Bartimeu, cec i captaire, s’estava assegut a la vora del camí.
Va sentir dir que passava Jesús de Natzaret i començà a cridar:
—Fill de David, Jesús, tingues pietat de mi!
Tothom el renyava perquè callés, però ell cridava encara més fort:
—Fill de David, tingues pietat de mi!
Jesús s’aturà i digué:
—Crideu-lo.
Ells van cridar el cec dient-li:
—Coratge! Aixeca’t, que et crida.
Ell llançà el mantell, es posà dret d’una revolada i se’n va anar cap a Jesús.
Jesús li preguntà:
—Què vols que faci per tu?
El cec respongué:
—Rabuní, fes que hi vegi.
Jesús li digué:
—Vés, la teva fe t’ha salvat.
A l’instant hi veié i el seguia camí enllà.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Aquest text d’avui és per ser contemplat.
• Jericó, els seus estrets carrers, la gentada, l’arribada de Jesús com esdeveniment popular. Ho imaginem, ens hi situem com si hi fóssim presents. I des de la pau i serenitat del cor contemplem els tres grans protagonistes. Jesús, el cec i la gent.
• JESÚS. L’absoluta connexió entre el que escolta, el que veu i el que sent dins seu. Mira el cec, escolta les seves paraules, i, amable com Ell és, li pregunta què vol. Prou que ho sap el que vol. Delicat, li diu que la seva fe l’ha salvat. La seva fe, la seva necessitat, el seu somni, el desig profund de la vida… i la bondat del cor del Senyor, el salven. Ell és la Llum. La nostra salvació. El que ara està en mi i espera el que jo li pugui pregar.
• EL CEC. Fins ara ha demanat caritat sense veure res. Ara, el primer que ha vist és el rostre del Mestre, els seus ulls, la seva actitud, escolta les seves paraules. Li parla de la seva fe. i, per tant, sense pensar res “el segueix via enllà” Avui, diumenge vull renovar el seguiment. M’ha alliberat Jesús de tantes coses! És únic. Em determino a seguir-lo.
• LA GENT. Primer feien callar al cec, els seus crits potser els molestaven. Era un pobre impedit. Però a un gest de Jesús la gent es transforma. “Anima´t i vine que et crida”. Han entès el gest del Senyor i s’han transformat. Li parlen al cec d’una forma nova, l’animen, li obren camí. Avui ens hem de sentir cridats a obrir els camins del Senyor
• Anem repetint durant el dia de tant en tant: “Fill de David, Jesús, compadiu-vos de mi”. “Senyor que hi vegi”
