Mare de Déu de la Bona Mort
Girona, Gironès, diòcesi de Girona
Aquesta imatge es venera en una capelleta urbana a la plaça de la catedral de Girona, i per ser concrets en el portal de Sobreportes, sota l’arc, protegida per una fornícula.
L’escultura és obra de Claudi Rius Garrich, data del 1948, i va substituir una d’anterior, venerada des de temps immemorials i que fou destrossada durant la Guerra Civil espanyola. Les pintures que l’envolten són de Pere Perpiñà.
La devoció arrenca de molt lluny. A mitjan segle XV ja existia un petit oratori a l’inici del carrer de la Força sota l’advocació de la Mare de Déu de la Misericòrdia. Era situat a l’arc del portal d’un edifici que en temps de l’Edat Mitjana va rebre el nom de Castell de Recasens, a l’actual placeta del Correu Vell. Durant anys fou utilitzat com a presó, i com que molts condemnats hi resaven abans de rebre l’última pena, va adquirir ràpidament el sobrenom de Mare de Déu de la Bona Mort. Pels volts de 1857, l’edifici va ser enderrocat. Al cap d’un temps es va instal·lar al lloc actual.
Va ser la patrona del carrer de la Força i la seva festa se celebrava el 8 de setembre.
És molt estimada pels veïns del barri vell de la ciutat que quan passen per sota el portal no dubten en saludar-la. Maria està a peu dret, porta el Nen al braç esquerra. Aquest sembla portar una bola.
“Creador meu i Redemptor meu, us demano la més important de totes les vostres gràcies: la perseverança final i una mort santa. Per gran que hagi estat l’abús fet de la vida que m’heu donat, concediu-me de viure-la des d’ara i d’acabar-la en el vostre sant amor” (Pregària popular).
(Extret del llibre 365 dies amb Maria d’Àngel Rodríguez Vilagran. Editorial Claret)

SANTA MARIA ESPERANÇA NOSTRA SEU DE LA
SAVIESA PREGUEU PER NOSALTRES.
(Extret del llibre 365 dies amb Maria d’Àngel Rodríguez Vilagran. Editorial Claret)
SANTA MARIA ESPERANÇA NOSTRA SEU DE LA
SAVIESA PREGUEU PER NOSALTRES.
Bloc de Pere Codina Gironella 