Marc 11,11-25
Jesús va entrar a Jerusalem, al temple. Després de donar una mirada tot al voltant, com que ja era el vespre, va sortir amb els Dotze cap a Betània.
L’endemà, quan sortien de Betània, Jesús va tenir gana. Veié de lluny una figuera que ja estava coberta de fullatge i va anar-hi per si hi trobava alguna cosa. Però, quan s’hi acostà, no va trobar-hi res més que fulles, perquè no era el temps de les figues. Llavors digué a la figuera:
–Que mai més ningú no mengi fruits teus!
I els seus deixebles van sentir aquestes paraules.
Quan arribaren a Jerusalem, Jesús va entrar al recinte del temple i es posà a treure els qui hi compraven i venien, va bolcar les taules dels canvistes i les parades dels venedors de coloms, i no permetia que ningú traginés res per dins el recinte del temple. I els instruïa així:
–¿No diu l’Escriptura: El meu temple serà anomenat “casa d’oració per a tots els pobles”? Però vosaltres n’heu fet una cova de lladres!
Ho van sentir els grans sacerdots i els mestres de la Llei i buscaven com podrien fer-lo morir; però li tenien por, perquè tota la gent estava admirada de la seva doctrina.
I quan es va fer fosc, Jesús i els seus deixebles van sortir de la ciutat.
Al matí, tot passant, van veure que la figuera s’havia assecat de soca-rel. Pere, recordant les paraules de Jesús, li diu:
–Mira, rabí! La figuera que vas maleir s’ha assecat.
Jesús els respon:
–Tingueu fe en Déu. Si algú diu a aquesta muntanya: “Alça’t i tira’t al mar”, sense dubtar-ne en el seu cor, sinó creient que es realitzarà allò que diu, us asseguro que li serà concedit. Per això jo us dic: tot allò que demaneu en la pregària, creieu que ja ho teniu concedit, i ho rebreu. I quan pregueu, si teniu res contra algú, perdoneu-ho, i així també el vostre Pare del cel us perdonarà les vostres faltes.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• El nostre món occidental modern és poc sensible als símbols, té una mentalitat més geomètrica. En canvi, als evangelis ens trobem contínuament amb relats i actuacions simbòliques.
• Segons Marc 9,12-18, Jesús després de la seva entrada messiànica solemne a Jerusalem, va maleir una figuera estèril i va expulsar els mercaders del temple.
• La figuera, que només té fulla i no dona fruits, simbolitza el poble d´Israel que després de tants anys de cura i amor de Yahvé, no es capaç de creure en Jesús ni d’escoltar el seu evangeli. Jesús va maleir la figuera i la figuera es va assecar.
• I un dels símbols més preuats per al poble d’Israel era el temple de Jerusalem, que representava la seva identitat nacional, cultural, religiosa, política, i també econòmica per part de les famílies sacerdotals.
• Jesús expulsa els venedors del temple, canvistes i mercaders que han convertit la casa del Pare en una cova de lladres. Els grans sacerdots i els mestres de la llei s’adonen del significat d’aquest gest profètic de Jesús, i a partir d’ara decideixen matar-lo.
• Finalment, Jesús diu que si tenim fe, podem dir que la muntanya s’aixequi i es tiri al mar i això es farà. Altra expressió simbòlica sobre el poder de la fe.
• Quin és el missatge de tots aquests simbolismes? No és simplement una crítica a Israel, sinó una advertència a tots els fidels del perill de que la religió i la fe es puguin corrompre i buidar-se, convertir-se en aparença social i cultural, però sense vida de fe i sense amor als germans. Comprenem nosaltres aquests simbolismes?
