Paraula de Déu
Marc 12, 18-27
Uns saduceus anaren a trobar Jesús. Els saduceus neguen que hi hagi resurrecció; per això li van plantejar aquesta dificultat:
– Mestre, Moisès ens va prescriure que, si un home mor i deixa muller, però no ha tingut fills, el seu germà es casi amb la viuda per donar descendència al germà difunt . Doncs bé, hi havia set germans. El primer es va casar, i va morir sense tenir descendència. El segon es va casar amb la dona del difunt, i morí sense tenir-ne descendència. Igualment el tercer. Cap dels set no va tenir descendència. Després de tots va morir també la dona. Per tant, quan arribi la resurrecció i tots ells ressuscitin, de quin dels set serà muller, si tots set s’hi havien casat?
Jesús els respongué:
– Aneu equivocats precisament perquè desconeixeu les Escriptures i el poder de Déu. Quan tots ells ressuscitin d’entre els morts, ja no prendran muller ni marit, sinó que seran com els àngels del cel. I sobre el fet que els morts ressusciten, ¿no heu llegit en el llibre de Moisès, en el passatge de la Bardissa, com Déu li va dir: Jo sóc el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob ? Ell no és Déu de morts, sinó de vius. Aneu molt equivocats!
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• El text de Marc que llegim avui se situa just després del text que vam llegir ahir. El segon grup de persones que s’atansa a Jesús en la ciutat de Jerusalem és el dels saduceus, que no creuen en la resurrecció dels morts. La qüestió que plantegen és, no si hi ha resurrecció, sinó més aviat com es pot conciliar la doctrina de la resurrecció amb el cas d’una dona que s’ha casat amb diversos germans (que compleixen amb la llei del rescat de la viuda per part dels familiars més propers dels marits morts, com ho mostra en el cas de Rut, el llibre de Rut). També aquí, la resposta de Jesús va al fons d’aquesta qüestió. No entra a resoldre el “com” del cas que li proposen sinó el “què”. Per això apel·la, no a la casuística, sinó al text de l’escriptura i al poder de Déu, tot citant el text de l’Èxode en el qual Déu s’apareix a Moisès, que s’ha exiliat al territori de Madian, i se li presenta: “Jo sóc el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob (Ex 3,6.15.16). I Jesús hi afegeix: “No és un Déu de morts sinó de vius”. La força de Déu va més enllà de la mort. També aquí l’ensenyament de Jesús està molt per damunt de les caricatures de la pregunta dels saduceus. Jesús ha anat al fons del tema de la resurrecció: la força i el poder de Déu que es capaç de “treure vida d’on no n’hi ha i fins i tot de treure vida de la mort” (Rm 4,17).
Bloc de Pere Codina Gironella 