
Paraula de Déu
Marc 14,12-16.22-26
El primer dia dels Àzims, quan se sacrificava l’anyell pasqual, els deixebles van dir a Jesús:
—On vols que anem a fer els preparatius perquè puguis menjar el sopar pasqual?
Ell envià dos dels seus deixebles amb aquest encàrrec:
—Aneu a la ciutat i vindrà a trobar-vos un home que duu una gerra d’aigua. Seguiu-lo, i allà on entri digueu al cap de casa: “El Mestre diu: On tens la sala on haig de menjar el sopar pasqual amb els meus deixebles?” Ell us ensenyarà dalt la casa una sala gran, parada amb estores i coixins. Prepareu-nos allí el sopar.
Els deixebles se n’anaren. Van arribar a la ciutat, ho trobaren tot tal com Jesús els havia dit i prepararen el sopar pasqual.
Mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donà. I digué:
—Preneu: això és el meu cos.
Després prengué una copa, digué l’acció de gràcies, els la donà i en begueren tots. Els digué:
—Això és la meva sang, la sang de l’aliança, vessada per tothom. En veritat us dic que ja no beuré més del fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou en el Regne de Déu.
I després de cantar els salms, van sortir cap a la muntanya de les Oliveres.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Quina força simbòlica la d’aquest signe de Jesús amb els seus deixebles en aquell sopar pasqual a Jerusalem, en un ambient tens en que s’olorava la proximitat de la tragèdia.
• El sopar íntim, familiar; el pa que es trenca i es comparteix; Jesús, aquest “pa caigut del cel” que és l’aliment espiritual dels seus seguidors… Els cristians estem cridats a esdevenir poc a poc “altres crists”, a donar forma a les nostres vides segons la vida de Jesús. Aquest és un dels significats de “menjar” Jesús: assimilar íntimament, de la mateixa manera que assimilem els aliments, que passen a formar part de nosaltres i ens donen força, la forma de ser de Jesús, el seu estil de vida, la seva sensibilitat i la Font d’on ell bevia.
• Com havia de ser el cos de Jesús? Ens el podem imaginar acostumat a la feina i a la pregària, a la austeritat d’una vida senzilla, obert a la relació amb els altres i amb les coses, lliure d’odi i de passions i atent als moviments del seu cor… I la seva “sang”, el secret de la seva vida, l’Esperit que el movia i el sostenia, la seva relació amb Déu…?
• Podríem, com diu Sant Ignasi, ficar-nos a l’escena amb els nostres sentits per veure, escoltar, olorar, tocar… les persones amb la imaginació, meditant i contemplant en particular les circumstàncies, i estant atents al que ens suggereix.