Paraula de Déu
Mateu 9, 1-8
Jesús pujà en una barca, va passar a l’altra riba i anà al seu poble. Allà li dugueren un paralític ajagut en una llitera. Jesús, en veure la fe d’aquella gent, va dir al paralític:
– Coratge, fill, et són perdonats els pecats.
Hi havia allà uns mestres de la Llei que es deien dintre seu: «Aquest blasfema.»
Però Jesús s’adonà dels seus pensaments i els replicà:
– Per què penseu amb dolenteria dins vostre? Què és més fàcil, dir: “Et són perdonats els pecats”, o bé dir: “Aixeca’t i camina”? Doncs ara sabreu que el Fill de l’home té el poder de perdonar els pecats aquí a la terra.
Llavors diu al paralític:
– Aixeca’t, pren la llitera i vés-te’n a casa.
Ell s’aixecà i se’n va anar cap a casa seva. La gent, en veure-ho, sentí un gran respecte, i glorificava Déu que havia donat als homes un poder tan gran.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Fins a cert punt podem entendre el pensament del escribes i fariseus sobre el perdó dels pecats que tan sols podia Déu perdonar. Precisament el fet de que Jesús perdonava els pecats del paralític els va semblar blasfem. S’atribuïa una capacitat que era exclusiva de Déu. Jesús aleshores va curar el malalt per mostrar que realment perdonava els pecats.
• La lectura atenta dels evangelis va revelant en fets i paraules que aquell home, Jesús de Nazaret, exercia una un poder diví. La majoria de la gent el considerava un nou profeta. El grup religiós oficial dels escribes i fariseus el veien com un impostor, un aliat del diable o un mag perillós pels seus interessos i el seu poder real.
• La confrontació començà a ser evident. Jesús representava el final d’una etapa de domini religiós per part del sanedrí i les seves escoles, i un novetat humana i divina que obria un nou paradigma a Israel. El poder va arribar al límit del odi a la creu. El Pare va trencar el límit de l’amor en la resurrecció. I l’Esperit Sant va revelar l’Encarnació del Verb, Jesús veritablement Déu i veritablement home.
• El fragment de l’evangeli d’avui ens situa quasi en els inicis de la confrontació. Jesús cura el paralític, li renova la vida i el purifica dels pecats. La religió oficial ni podia sanar-lo ni menys purificar-lo. Jesús és vida, llum i dinamisme. Ells son tot el contrari. Puc meditar avui on em situo, puc pregar que em segueixi ajudant a anar esdevenint deixeble de Jesús en les coordenades de la nostra història, de la nostra cultura i la realitat del nostre món.
