ESCRIT DEL BLOCDissabte 3 Juliol 2021

El cavall perdut, una faula xinesa

Aquesta és una antiga faula xinesa que ens explica la història d’un bon home que vivia en un poblet llunyana i que era molt respectat per tots els seus veïns. L’home era granger i havia estat educat en una família plena d’amor i amb excel·lents costums.

Era tant el respecte que inspirava la seva saviesa, que tots li consultaven constantment sobre diversos assumptes. El granger sempre tenia una frase de consol o una paraula amable per donar als altres. Vivia en pau amb si mateix i amb el món.

“Els homes solen, si reben un malament, escriure sobre el marbre; si un bé, en la pols “.

-Thomas Moore-

Un dia, sense saber com, va arribar fins a la seva granja un bellíssim cavall. L’animal tenia un pelatge brillant de color blanc i una musculatura fantàstica. Caminava amb una elegància única i es notava que era un pura sang autèntic. El cavall va començar a pasturar i es va quedar a viure a la granja de el bon home, protagonista d’aquesta faula xinesa.

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s