Paraula de Déu
Marc 6,1-6
Jesús se’n va anar al seu poble, i els seus deixebles el seguiren. El dissabte es posà a ensenyar a la sinagoga. Molts, en sentir-lo, se n’estranyaven i deien:
– D’on li ve, tot això? Què és aquesta saviesa que ha rebut? I aquests miracles obrats per les seves mans? ¿No és el fuster, el fill de Maria, el germà de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó? I les seves germanes, ¿no viuen aquí entre nosaltres?
I no eren capaços d’acceptar-lo. Jesús els digué:
– Un profeta només és menyspreat al seu poble, entre els seus parents i a casa seva.
I no pogué fer allí cap miracle; tan sols va curar uns quants malalts, imposant-los les mans. I el sorprenia que no tinguessin fe.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• L´evangeli d´avui és una mica estrany: Jesús va a Nazaret, el seu poble i la gent no el rep ni creu en ell.
• No va poder fer cap miracle, només algunes imposicions de mans a malalts que es varen posar bé.
• Però al mateix temps que la gent s´estranya de la seva saviesa i es demana “¿d´on li ve tot això?”, en el text se’ns ofereixen algunes dades importants sobre Jesús: és el fuster, fill de Maria i a Natzaret viuen alguns parents seus.
• Jesús, aquell, que l´evangeli de Joan anomena “la Paraula, que estava en Déu i era Déu, pel qual tot ha vingut a la existència”, ha estat durant anys el fuster d´un poble mig perdut de Galilea del que en tot l´Antic Testament no se’n parla. I la Paraula s´ha fet home, en el si de Maria.
• La gent de Natzaret no ho podia comprendre, però tampoc nosaltres.
• Alguns admiren la persona de Jesús, el seu humanisme, la seva bondat, lucidesa i capacitat d´estimar i de lliurar-se pels altres, però no hi veuen més enllà. És un personatge important, com Gandhi, Mandela, Luther King o la Mare Teresa.
• Per altres, Jesús és un Déu disfressat d´home, una mena de turista diví que es passeja per la terra durant un temps per tornar al cel i treure’s la disfressa.
• La fe cristiana, en canvi, confessa que Jesús és home i Déu veritablement, seu a la dreta del Pare. Forma part de nostra fe acceptar el misteri de l´encarnació, escàndol per uns i niciesa per altres. I això té conseqüències: tota persona humana, sobre tot la més marginada, és imatge i sagrament del Crist, la fe implica solidaritat, fraternitat, justícia, tenir cura dels altres. I acceptar que només tenim accés a Déu mitjançant un fuster de Natzaret, el Senyor Jesús, sempre amb la força de l´Esperit.
• Demanem al Senyor no imitar als natzarens, sinó a Maria que sempre va creure que el seu fill fuster era el Fill del Pare.
Bloc de Pere Codina Gironella 