Paraula de Déu
Joan 20,24-29
Quan vingué Jesús, Tomàs, un dels Dotze, l’anomenat Bessó, no era allà amb els altres deixebles. Ells li van dir:
—Hem vist el Senyor.
Però ell els contestà:
—Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no fico el dit a la ferida dels claus i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas.
Al cap de vuit dies, els deixebles es trobaven altra vegada en aquell mateix lloc, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús va arribar, es posà al mig i els digué:
—Pau a vosaltres.
Després diu a Tomàs:
—Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis incrèdul, sigues creient.
Tomàs li va respondre:
—Senyor meu i Déu meu!
Jesús li diu:
—Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Totes les realitats i persones tenim el nostre grau d’ambigüitat. No és tot clar ni tot fosc en nosaltres. Dins les nostres obscuritats hi ha llum i dins les nostres llums hi ha obscuritats. Tomàs és un exemple i/o referent d’això. Sovint l’hem titllat “d’incrèdul” subratllant així de manera unilateral la seva dimensió fosca. Però podem veure més!
• Quan sent que els seus companys li diuen “hem vist al Senyor”, ho posa en qüestió. I té la seva part de raonabilitat i veritat. Quan demana tocar les nafres de la passió en el fons els hi està dient: si el que dieu que ha ressuscitat no és el Crucificat, no m’ho crec. Hauran estat purament al·lucinacions del vostre dolor o desig. En això té raó. És la seva part lluminosa.
• La part fosca és just la contrària: Es mostra molt escèptic per copsar que el crucificat és Ressuscitat, és el Vivent. I aquí és on necessita ser il·luminat pel Senyor, l’únic capaç de transformar el seu pessimisme incrèdul en un estat esperançat.
• Quan Tomàs se n’adona de la seva part fosca, quan es troba íntegrament amb el Crucificat/Ressuscitat, aleshores esdevé la seva conversió expressada en aquella bonica confessió: “Senyor meu i Déu meu”. Confessió que és la primera en tots els relats evangèlics en què s’atribueix d’una manera oberta i clara la condició divina a Jesús: Jesús és el meu Senyor, el meu Déu.
