PARAULA DE DÉUDissabte 3 Juliol 2021

Paraula de Déu

Joan 20,24-29

Quan vingué Jesús, Tomàs, un dels Dotze, l’anomenat Bessó, no era allà amb els altres deixebles. Ells li van dir:

—Hem vist el Senyor.

Però ell els contestà:

—Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no fico el dit a la ferida dels claus i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas.

Al cap de vuit dies, els deixebles es trobaven altra vegada en aquell mateix lloc, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús va arribar, es posà al mig i els digué:

—Pau a vosaltres.

Després diu a Tomàs:

—Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis incrèdul, sigues creient.

Tomàs li va respondre:

—Senyor meu i Déu meu!

Jesús li diu:

—Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• Totes les realitats i persones tenim el nostre grau d’ambigüitat. No és tot clar ni tot fosc en nosaltres. Dins les nostres obscuritats hi ha llum i dins les nostres llums hi ha obscuritats. Tomàs és un exemple i/o referent d’això. Sovint l’hem titllat “d’incrèdul” subratllant així de manera unilateral la seva dimensió fosca. Però podem veure més!

• Quan sent que els seus companys li diuen “hem vist al Senyor”, ho posa en qüestió. I té la seva part de raonabilitat i veritat. Quan demana tocar les nafres de la passió en el fons els hi està dient: si el que dieu que ha ressuscitat no és el Crucificat, no m’ho crec. Hauran estat purament al·lucinacions del vostre dolor o desig. En això té raó. És la seva part lluminosa.

• La part fosca és just la contrària: Es mostra molt escèptic per copsar que el crucificat és Ressuscitat, és el Vivent. I aquí és on necessita ser il·luminat pel Senyor, l’únic capaç de transformar el seu pessimisme incrèdul en un estat esperançat.

• Quan Tomàs se n’adona de la seva part fosca, quan es troba íntegrament amb el Crucificat/Ressuscitat, aleshores esdevé la seva conversió expressada en aquella bonica confessió: “Senyor meu i Déu meu”. Confessió que és la primera en tots els relats evangèlics en què s’atribueix d’una manera oberta i clara la condició divina a Jesús: Jesús és el meu Senyor, el meu Déu.

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s