Paraula de Déu
Mateu 9,18-26
Mentre Jesús parlava, es presentà un home important, es va prosternar davant d’ell i li digué:
–La meva filla s’acaba de morir. Vine a imposar-li la mà i viurà.
Jesús s’aixecà i el seguí, acompanyat dels seus deixebles.
Hi havia una dona que patia d’hemorràgies des de feia dotze anys. Se li va acostar per darrere i li tocà la borla del mantell, perquè pensava: «Només que li pugui tocar el mantell, ja em curaré.» Jesús es girà i, en veure-la, digué:
–Coratge, filla, la teva fe t’ha salvat.
I la dona quedà curada des d’aquell moment.
Quan Jesús va arribar a casa d’aquell home important i veié els flautistes i l’aldarull de la gent, va dir:
–Aparteu-vos: la noia no és morta, sinó que dorm.
Però ells se’n burlaven. Quan la gent va ser fora, Jesús entrà, agafà la noia per la mà, i ella va aixecar-se. I la notícia d’aquest fet s’escampà per tota aquella regió.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Quan realment necessitem ajuda és quan ens recordem de Déu. Així sí que estem recorrent a un “déu-tapa-forats”, un déu que a més pot decebre’ns perquè no ens dóna el que desitgem o no ens ho dóna com ho desitgem. El Déu de Jesús, el Pare a qui preguem, no és un “aconseguidor” ni una “màquina dels desitjos”.
• Quan ens adrecem a Déu ho hauríem de fer amb humilitat i respecte, oferint la nostra vida i eleccions, comprometent-nos a ajudar que els nostres proïsmes siguin cada vegada més germans, col·laborant en la tasca que Jesús va començar. Quan això ens sigui concedit no serà un fet tan espectacular que la seva notícia “s’escampi per tota la regió”, però estarem més a prop del Déu que anomenem Pare, com Jesús ens va ensenyar.
