Paraula de Déu
Mateu 9, 32-38
Van portar a Jesús un mut endimoniat. Jesús va treure el dimoni, i el mut es posà a parlar. La gent, admirada, deia:
– No s’havia vist mai res de semblant a Israel.
Però els fariseus deien:
– Aquest treu els dimonis pel poder del príncep dels dimonis.
Jesús recorria totes les viles i pobles, ensenyant a les sinagogues, anunciant la bona nova del Regne i guarint malalties i xacres de tota mena. En veure les multituds, se’n compadí, perquè estaven malmenades i abatudes, com ovelles sense pastor. Llavors digué als seus deixebles:
– La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que hi enviï més segadors.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Una petita peça d’orfebreria conclusió de la secció dels miracles a Mt.
• Després del Sermó de la Muntanya hem quedat encisats escoltant Jesús que anunciava la joia del Regne (Mt 5-7) ara hem vist que Jesús no es limitava a les paraules de discursos, sinó que les convertia en obres en el cada dia del carrer (Mt 8-9), hem vist com la “joia de l’evangeli” s’anava fent present arreu. Amb el d’avui hem gaudit veient com Jesús creava deu moments de plenitud ben sovint per als més últims del nostre món. El Regne va arribant trencant totes les forces del maligne, dels dimonis, com deien ells.
• Llegim a poc a poc el text d’avui en tota la seva bellesa, fiquem-nos dintre de la narració (“jo hi sóc present” deia St. Ignasi en contemplar les escenes evangèliques).
• Els “dimonis” que han emmudit a un pobre home, són al seu torn, emmudits per Jesús. Els “dimonis” que treuen la paraula a tants darrers, i que amb això llancen a la marginalitat.
• Persones emmudides per tants traumes interiors, o provocats pel seu entorn i per la societat. Un “mut endimoniat” pels seus set pecats capitals propis… i/o pels pecats capitals dels altres…!
• Jesús fa callar el dimoni que treu el goig de la vida.
• Mirem a poc a poc Jesús, els endimoniats, a mi mateix que sóc a l’escena i a cops em trobo un xic “mut”, sense la paraula de veritat.
• I mirem com (està clar, era de témer!) alguns protesten perquè les persones “silenciades” han recobrat la paraula.
• I una pregunta a fer-nos. Quan hom (una persona, un col·lectiu…) recobra la paraula, estic entre els qui se n’alegren o entre els qui ho critiquen? Estic amb Jesús o amb els fariseus.
Bloc de Pere Codina Gironella 