PARAULA DE DÉU Dissabte 10 de Juliol 2021

Paraula de Déu

Mateu 10, 24-33

Jesús va dir als seus deixebles:

El deixeble no és més que el seu mestre, ni el criat més que el seu amo. El deixeble en té prou de ser com el seu mestre, i el criat, com el seu amo. Si al cap de casa l’han tractat de Beelzebul, molt més hi tractaran els altres de la casa.

Per tant, no tingueu por de tots ells, perquè no hi ha res de secret que no s’hagi de revelar, ni res d’amagat que no s’hagi de saber. Allò que us dic en la fosca, digueu-ho a plena llum, i allò que sentiu a cau d’orella, pregoneu-ho des dels terrats. I no tingueu por dels qui maten el cos però no poden matar l’ànima; temeu més aviat el qui pot fer que l’ànima i el cos es consumeixin a l’infern. ¿No es venen dos ocells per pocs diners? Doncs ni un de sol no cau a terra si no ho permet el vostre Pare. I pel que fa a vosaltres, fins i tot els cabells, us té comptats. Per tant, no tingueu por: vosaltres valeu més que tots els ocells.

A tot aquell qui em reconegui davant els homes, també jo el reconeixeré davant el meu Pare del cel. Però al qui em negui davant els homes, també jo el negaré davant el meu Pare del cel.

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• ACTITUD: No deixar-se portar per la por

• PETICIÓ: Que creguem en la Providència de Déu i ella domini les nostres pors

• Sembla impossible estar mancat de pors, perquè el que estima quelcom, comença a témer… Unes pors venen, d’altres se’n van, cada època, cada situació comporta les seves pors.

• I sembla que aquest és el temps de la por. Ho afirmava Ellacuria, a qui li agradava dir que les nostres societats occidentals no tenien esperança sinó por. Sembla cert: Estem tenallats per les pors. Por al terrorisme, a la pèrdua del benestar, a un futur de catàstrofes; por a l’estranger, al pobre, por de veure envaït el nostre espai, que alteri el nostre temps, que es perdi la nostra identitat…

• Però l’home no viu només de por, sinó també d’esperança. I l’esperança és descobrir el Déu que estima l’home gratuïtament, per allò que l’home és més enllà del que té o fa. I llavors no engendra la por sinó la confiança. I domina també les nostres pors, no permet que siguin absolutes: té Providència de l’home! Caldria llegir aquí tranquil lament l’evangeli d’avui.

• I acabar resant: Ser lliure en l’Esperit és descobrir-se estimat de Déu, estimat amb un amor foll, i així poder desarmar-se, desposseir-se, alliberar-se del ressentiment i de la por i fer-se capaç d’acollir la nostra història, els nostres pròxims-germans, tal com Déu ens acull a nosaltres.

• Als cristians dels primers segles de la nostra era se’ls anomenava: “Els qui no tenen por de la mort”. És a dir, els qui no tenen por. Els qui per la fe en la Resurrecció i en el Pare, transformen en la fondària del seu ésser l’angoixa en confiança.

• En aquest món més que mai devastat per les pors –de la revolució, del terrorisme, de l’atur, del càncer, dels accidents– preguem per ser en l’Esperit, dador de vida, humilment lliures de la por, és a dir, capaços d’estimar-confiar sabent-nos estimats.

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s