Mare de Déu del Carme
Advocació de la Mare de Déu
La Mare de Déu del Carme és una de les diverses advocacions de la Mare de Déu. La seva denominació procedeix del Mont Carmel, a Israel, un nom que deriva de la paraula Karmel o Al-Karem i que es podria traduir com ‘jardí’. Hi ha avui en actiu ordes religiosos carmelites repartits per tot el món –masculins i femenins–, els quals giren entorn d’aquesta figura marian.
És patrona de la mar, dels pescadors de casa nostre.
Aquesta advocació dóna nom a totes les persones que es diuen Carme o Carmel, que celebren la seva onomàstica el dia de la festa d’aquesta Mare de Déu, el 16 de juliol.
L’origen del culte de la verge del Carme és en la fundació de l’Orde del Carme amb seu primer monestir al mont Carmel el 1154, dedicat a la Mare de Déu, però la vinculació del Mont Carmel amb la Mare de Déu es fa remuntar a unes visions del profeta Elies a l’Antic Testament, que van ocórrer en aquest lloc, i que els cristians han vist com a símbol de Maria.
Per una necessitat especial
Aquesta oració a la Mare de Déu del Carme es deriva d’una antífona, ” Flos Carmeli ” (“La flor del Carmel”). Es diu que l’estoc de Sant Simó ha rebut l’ Escapularis de la Mare de Déu del Mont Carmel (comunament anomenat “escapulari marró”) de la mateixa Mare de Déu, quan li va aparèixer el 16 de juliol de 1251 (ara la Festa de la Mare de Déi del mont Carmel. )
Goigs a la Mare de Déu del Carme
Aquesta oració, per tant, sovint està lligada al Scapular Marró i també és recitada com novena abans de la Festa de la Mare de Déu del Carme.
Puix del Cel sou gran Senyora,
Com a tal de tots honrada,
Siau nostra Protectora,
Del Carme Verge sagrada.
…
De Vos rebé Sant Simon
Lo sagrat Escapulari
Que’s mirat en tot lo mon
Com a ric reliquiari,
Com a prenda molt amable,
De gracias tota adornada.
…
Tots nos veyém obligats
A cantar vostras cleméncies,
Per trobarnos enriquits
de un sens fi de indulgéncies:
I tot ho devém a Vos,
Que sou Mare i advocada.
