Paraula de Déu
Mateu 12,46-50
Mentre Jesús s’adreçava a la gent, la seva mare i els seus germans, que eren fora, volien parlar amb ell. Algú li digué:
–La teva mare i els teus germans són aquí fora, que volen parlar amb tu.
Ell li respongué:
–¿Qui és la meva mare i qui són els meus germans?
Llavors, assenyalant amb la mà els seus deixebles, digué:
–Aquests són la meva mare i els meus germans. El qui fa la voluntat del meu Pare del cel, aquest és el meu germà, la meva germana, la meva mare.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• La família de Déu:
• Quines paraules de la Paraula! Sembla que Jesús rebutja la seva família de sang. Però només són aparences… L’Evangeli ens endinsa fermament i dolçament vers la Bona Notícia: som i serem família de Déu. No per un llinatge de sang sinó per ser seguidors del Crist. Ell ha obert les portes exigents de la universalitat. Ell abraça la condició humana. Ell l’ha buscada sense mesura, o potser fins la mesura de l’immesurable: l’amor incondicional. És aquesta la disposició de Jesús. Avui se’ns recorda un aspecte fonamental de la nostra fe: l’escolta (obediència) a la voluntat i al desig del Pare.
• A. L’obediència com una escolta a cau d’orella: Potser escoltar és una de les més difícils tasques que tenim. El desig de Déu per a nosaltres es d’una finor exquisida, com la suau i silenciosa brisa. Allí, on cal anar a peus descoberts, saber endinsar-se generosament. Cal escoltar les traces de Déu en les situacions vitals donades: a la meva vida i no pas en la vida que m’agradaria tenir i no tinc.
• B. L’obediència com una acció: L’escolta és una acció i implica un compromís. Ser la família de Déu ens demana ser germans i això és una disposició a fer, a treballar, a pensar les nostres decisions quotidianes en la mesura que puguin acomplir això que hem escoltat. Per això, el camí del creient és incommensurable, és camí a continuar fent sota la llum de l’ Evangeli – el mateix Crist -. Com diu Rainer Maria Rilke: «Darrera dels estels de l’Orient, l’àngel espera que jo em faci més límpid».
Bloc de Pere Codina Gironella 