PARAULA DE DÉUDissabte 24 de Juliol 2021

Paraula de Déu

Mateu 13,24-43

Jesús proposà a la gent aquesta altra paràbola:

–Amb el Regne del cel passa com amb un home que va sembrar bona llavor en el seu camp; però, mentre tothom dormia, vingué el seu enemic, va sembrar jull enmig del blat i se’n va anar. Quan els brins van créixer i es va formar l’espiga, aparegué també el jull. Els mossos anaren a trobar l’amo i li digueren:

»–Senyor, ¿no vas sembrar bona llavor en el teu camp? D’on ha sortit, doncs, el jull?

»Ell els respongué:

»–Això ho ha fet un enemic.

»Els mossos li diuen:

»–¿Vols que anem a arrencar el jull?

»Ell els respon:

»–No ho feu pas, no fos cas que, arrencant el jull, arrenquéssiu també el blat. Deixeu que creixin junts fins al temps de la sega, i llavors diré als segadors: “Arrenqueu primer el jull i feu-ne feixos per cremar-lo; el blat, en canvi, arreplegueu-lo i porteu-lo al meu graner.”

Els proposà encara una altra paràbola:

–Amb el Regne del cel passa com amb el gra de mostassa que un home va sembrar en el seu camp: la mostassa és la més petita de totes les llavors; però, quan ha crescut, es fa més gran que les hortalisses i arriba a ser un arbre; fins i tot “vénen els ocells del cel a fer niu a les seves branques.”

Els digué una altra paràbola:

–Amb el Regne del cel passa com amb el llevat que una dona va posar dins tres mesures de farina, fins que tota la pasta va fermentar.

Tot això, Jesús ho digué a la gent en paràboles, i no els deia res sense paràboles. Així es va complir allò que havia anunciat el profeta:

“Obriré els llavis

per parlar en paràboles,

proclamaré coses

que estaven amagades

des de la creació del món.”

Llavors deixà la gent i se’n va anar a casa. Els deixebles se li acostaren i li digueren:

–Explica’ns la paràbola del jull sembrat en el camp.

Ell els digué:

–El qui sembra la bona llavor és el Fill de l’home. El camp és el món. La bona llavor són els qui pertanyen al Regne. El jull són els qui pertanyen al Maligne. L’enemic que ha sembrat el jull és el diable. La sega és la fi del món, i els segadors són els àngels. Així com arrenquen el jull i el cremen al foc, així passarà a la fi del món: el Fill de l’home enviarà els seus àngels a arrencar del seu Regne tots els qui fan caure en pecat i els qui obren el mal, i els llançaran a la fornal ardent; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents. Llavors els justos resplendiran com el sol en el Regne del seu Pare.

»Qui tingui orelles, que escolti.

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• Vivim en un món en alguns aspectes tolerant i permissiu, però en altres molt purista i crític. En front d´alguns esdeveniments negatius d´ordre polític o social hi ha sempre alguna veu que clama: “ni oblit ni perdó”, “pena de mort al culpable”. I si es tracta de defectes de la institució eclesial, com és ara abusos sexuals o escàndols econòmics, els mitjans de comunicació acostumen a ser cruels i venjatius.

• Però en qualsevol cas, els creients quedem sorpresos i trasbalsats per tantes males notícies del món. Què fer? La paràbola d´avui sobre el blat i el jull que creixen en el camp ens dóna una lliçó de paciència i comprensió.

• En primer lloc, hem d´acceptar els fets que expressen clarament la debilitat i el pecat humà com una realitat de la vida: tots som febles, pecadors, víctimes d´estructures socials injustes que ens contaminen moralment. Tampoc ens hem d´escandalitzar dels pecats de l´església, que és santa i pecadora, casta i prostituta, como deien els Pares de l´església. Qui estigui lliure de pecat que llenci la primera pedra! El Senyor ho sap i malgrat tot ens estima i perdona, confia en Pere, Pau, Mateu, Tomàs i en nosaltres.

• Hem de demanar que es faci justícia però no podem deixar-nos portar pel desig de venjança. Jesús ens recomana a la paràbola no voler arrencar el jull, perquè podríem arrencar juntament el blat. Cal deixar al Senyor el judici final.

• La postura cristiana és denunciar el mal, però perdonar, tenir paciència, lluitar contra el mal, examinar-nos si no som nosaltres també culpables de fets iguals o pitjors. Els radicalismes, a la societat, la política o l´església porten a postures inhumanes i injustes. Tensió difícil, però és la postura de Jesús i dels seus seguidors.

Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los.
I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. 
Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”.
Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona,
i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s