
Paraula de Déu
Mateu 20, 20-28
La mare dels fills de Zebedeu va anar amb els seus fills a trobar Jesús i es prosternà per fer-li una petició. Jesús li preguntà:
– Què demanes?
Ella li respongué:
– Mana que aquests dos fills meus seguin en el teu Regne l’un a la teva dreta i l’altre a la teva esquerra.
Jesús contestà:
– No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo he de beure?
Ells li responen:
– Sí que podem.
Jesús els diu:
– Prou que beureu la meva copa, però seure a la meva dreta o a la meva esquerra, no sóc jo qui ho ha de concedir: hi seuran aquells per a qui el meu Pare ho ha preparat.
Quan els altres deu ho sentiren, es van indignar contra els dos germans. Jesús els cridà i els digué:
– Ja sabeu que els governants de les nacions les dominen com si en fossin amos i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci el vostre esclau; com el Fill de l’home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Avui, solemnitat de Sant Jaume apòstol, Jesús torna a trencar esquemes. La seva escala de valors, la proposta alternativa de vida que ofereix, és ben diferent a la del seu moment històric i a la del nostre món actual.
• La mare de Jaume i Joan, sembla que està acostumada a aconseguir les coses a base d’ “enchufismes” i d’amiguismes.
• Igualment passa en la nostra societat. Es puja a base d’informacions privilegiades, de pagar i cobrar favors previs, de trepitjar a qui té més mèrit però menys influències. I ho trobem totalment normal, quan, de fet, només és habitual, massa habitual…
• Ens hauríem de preguntar quina és la nostra escala de valors real a l’hora de prendre decisions.
• Jesús ens diu que no ens acostumem mai al món i a la seva escala de valors. El món que vol aconseguir Jesús, i també nosaltres, té els valors capgirats: el més important ha de ser servidor i qui vulgui ser primer s’ha de fer servent de tots.
• Aquesta no és la manera de triomfar segons el nostre món. Però és, sens dubte, i tots en tenim experiència, l’única manera de ser feliç i de viure en profunda plenitud.
• Continuem-ho intentant. Continuem animant a d’altres a viure d’aquesta manera i haurem apropat el Regne de Déu una mica més al nostre món.