Paraula de Déu
Joan 11,19-27
Molts dels jueus havien vingut de Jerusalem a consolar Marta i Maria per la mort del seu germà. Quan Marta va saber que Jesús arribava, sortí a rebre’l. Maria es quedà a casa. Marta digué a Jesús:
—Senyor, si haguessis estat aquí, no s’hauria mort, el meu germà. Però, fins i tot ara, jo sé que Déu et concedirà tot el que li demanis.
Jesús li diu:
—El teu germà ressuscitarà.
Marta li respon:
—Ja sé que ressuscitarà en el moment de la resurrecció, el darrer dia.
Li diu Jesús:
—Jo sóc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurà; i tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai més. ¿Ho creus, això?
Ella li respon:
—Sí, Senyor: jo crec que tu ets el Messies, el Fill de Déu, el qui havia de venir al món.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Abans de ressuscitar Llàtzer, Jesús diu a Marta aquestes paraules que són per a tots els seus seguidors un repte decisiu: «Jo sóc la resurrecció i la vida: qui creu en mi, encara que mori viurà … Ho creus, això?»
• Hi ha en nosaltres un desig insaciable de vida. Ens passem els dies lluitant per viure. Posem les nostres esperances en la ciència i, sobretot, en la medicina, volent perllongar aquesta vida biològica, però sempre arriba una última malaltia de la qual ningú ens pot curar.
• En aquest afany, potser no ens parem prou a pensar que la nostra existència és un do; jo no he fet mèrits per venir a aquest món. Assaborim llavors aquesta gràcia rebuda i visquem la nostra existència des de l’alegria de l’oportunitat.
• Podem experimentar des de la llibertat els esdeveniments que van succeint dia rere dia i, malgrat dubtes i foscors, els cristians tenim Jesús, Senyor de la vida i de la mort. Només en ell busquem llum i força per lluitar per la vida i per enfrontar-nos a la mort. Només en ell trobem una esperança de vida més enllà de la vida.
